Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Núm. 51 curs 2013-2014. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Núm. 51 curs 2013-2014. Mostrar tots els missatges

1 de juny 2016

ENTREVISTA A LEO MALLORQUÍ

Tenies pensat ser professora quan eres petita? Què volies ser? Si no fossis professora què t’agradaria ser?
De petita havia jugat molt a fer de mestre amb les meves germanes i més endavant, alguns estius, havia donat classes particulars de francès a estudiants que havien de recuperar l'assignatura al setembre. Però no sé ben bé quan vaig decidir que volia dedicar-me a això. Fins i tot al triar la carrera d'Història crec que em movia més la necessitat de comprendre el present (final de la dictadura) que la professió que podria exercir un cop acabés. Es curiós però que la meva mare sempre em deia que m'havia de dedicar als idiomes o a l'ensenyament i al final així ha estat.
Si no fos professora potser m'hauria agradat alguna professió del camp de la salut com ara fisioterapeuta o dietista.

Has sigut professora en altres àmbits de l’ensenyament? Quina formació tens?
Vaig començar directament a l'ensenyament fent classes d'anglès a secundària, encara que jo havia estudiat història a la Universitat. Acabada la carrera, cada curs presentava la meva sol·licitud per donar classes a secundària i no em cridaven mai. També vaig anar un any a oposicions però érem gairebé 3.000 per 13 places. Per tant jo continuava treballant com a auxiliar administrativa a l'administració pública. Vaig entrar-hi al juny de l'any 1975. (Al cap de pocs mesos moria el dictador Franco). I vaig començar treballant a la Inspecció d'Hisenda de Barcelona, ciutat on vaig anar a fer 2n. de carrera. I l'any 1980 vaig demanar el trasllat a Girona i em van donar plaça a les oficines de l'Institut Jaume Vicens Vives. Fins que el curs 1986-1987 em varen donar les primeres substitucions a l'Institut Escola Industrial de Sant Narcís i a l'Institut Carles Rahola per donar classes d'anglès. Aquell estiu jo havia fet un curs d'anglès avançat en una universitat anglesa i per això em varen cridar. En aquells temps mancava professorat d'anglès.
Les meves titulacions són, a part de la la Llicenciatura en Història Contemporània,  certificat d' Anglès avançat i també de Francès avançat de l'Escola Oficial d'Idiomes. El títol de Mestre de Català. I també el CAP (Curs d'Adaptació Pedagogia que crec que era obligatori per poder accedir a l'ensenyament després d'acabar una carrera universitària que no fos Pedagogia o Educació).

Et penedeixes d’haver triat ser professora?
No me’n penedeixo gens. És una professió molt interessant i enriquidora. He disfrutat molt tots aquests anys.

De jove eres una bona alumna?
De més petita era força moguda i juganera i de vegades em costava una mica concentrar-me, però anava aprovant. A mesura que vaig anar madurant vaig anar posant més interès i millorant també el meu rendiment com a estudiant.

Perquè vas triar ser professora d’anglès i no d’una altra matèria?
Com ja he explicat abans jo anava per profe de Socials, però les circumstàncies varen fer que acabés fent classes d'anglès. I la veritat és que m'ha agradat molt. L'ensenyament de les llengües és molt interessant perquè són un vehicle amb el qual es poden treballar moltes altres coses.

Ha influït la teva professió amb la teva vida? Com?
I tant! La meva professió com a professora ha estat al centre de la resta d'activitats al llarg de la meva vida. Al principi em sentia poc preparada i molt insegura i a més d'anar a classes particulars d'anglès amb una professora anglesa, cada curs em matriculava a diversos cursets de metodologia sobre l'ensenyament de l'anglès. En vaig fer forces a l’Institut Britànic de Barcelona. També he anat molts estius a diferents llocs del Regne Unit per fer-hi cursos de llengua i metodologia. I el curs 1996-1997 vaig estar treballant en una escola de primària a Bakersfield (California). Va ser una experiència molt enriquidora a tots nivells. Vaig poder millorar molt la meva fluïdesa amb l'anglès però també aspectes bàsics de com portar un grup d'alumnes, a més de conèixer de primera mà el sistema d'ensenyament i llocs i persones del país que em varen apropar més a la seva cultura.

Has viscut alguna anècdota curiosa essent professora?
Una vegada, ja a final de curs, vaig comunicar les notes finals a un grup, crec que eren de 4t d'ESO. Quan vaig dir la nota a un dels alumnes, un Notable, es va posar furiós perquè creia que es mereixia més, i va sortir donant un cop de porta. Al cap d'uns 5 minuts, m'entrava a la classe amb el seu pare.
Us preguntareu com va acabar la cosa, oi? Doncs bé, li vaig dir al senyor que estava fent una classe i no el podia atendre en aquell moment. Vàrem quedar per un altre dia. A l'hora que havíem quedat no es va presentar.

A quants instituts has treballat?
Vaig començar als dos que ja he citat. A l'Escola Industrial Sant Narcís vaig ser-hi un altre curs més, el 1987-88, com a substituta. L'estiu vaig aprovar les oposicions. I després he estat a Tordera, a Anglès i finalment, al Sobrequés.

Què en penses del model educatiu actual?
Penso que hi ha moltes coses a millorar: menys alumnat per classe, més finançament, una aposta més decidida per l'ensenyament públic, millorar les condicions de treball del professorat (especialment del interí i substitut), substitucions ràpides del professorat absent,...  I sobretot que caldria un gran debat per establir un consens per part de totes les forces polítiques que donés més estabilitat i evités tants canvis de lleis en tant poc temps.

Si poguessis fer realitat un somni, quin seria?
Un món on tots busquéssim sobretot el bé comú.

Llibre preferit:
Le Deuxième Sexe (El Segon Sexe) de Simone de Beauvoir.

Pelicula preferida:
Schindler's List (La Lista de Schindler) dirigida per Steven Spielberg.

Algun idioma que t’agradaria aprendre i que no sàpigues?
Xinès.

Lloc on t’agradaria anar de viatge
No puc triar-ne un de sol! La volta al món.

Moltes gràcies, Leo per dedicar-nos el teu temps i tots aquests anys.
Que tinguis sort en la nova etapa que comences. 

                                                                                                                    Nin Casacuberta

11 de juny 2014

El nou institut


visio del pati central en obres
Tots hem pogut veure –i patir- les obres que s’han fer al centre durant aquests dos darrers cursos. La veritat és que ha valgut la pena el soroll, pols, desgavell... perquè l’institut ha millorat moltíssim.  Ja no recordem els treballs que teníem per trobar aules, espais, biblioteca... queda encara alguna cosa que cal arreglar, però la millora és evident.

A punt d’inaugurar el nou centre, volem recordar els canvis més importants que  s’han fet.

Aules noves, despatxos, departaments, biblioteca, lavabos nous, la sala de professors, idiomes, informàtica, tecnologia, plàstica...

primer claustre de professors setembre 2013
A l’interior del centre ha millorat la claror, els tancament interiors i exteriors del centre, ara no sentim soroll de fora. En el pati han millorat les fonts i tot el terra (pista, pòrtland i rajoles).

El que mes ha cridat l’atenció és la sala d’actes que hi ha al pati on es fan reunions, teatre...
Aquestes imatges ens fan veure i recordar com vam començar el curs al setembre.  

joan cumeres fent de secretari
Esperem que el proper any ja ho tinguem tot a punt i ho poguem gaudir els darrers cursos que ens queden .


 Eduardo Ponce i Pau Quintano





Els nostres conserges


En Fede i la Isabel són els pilars del centre. Des de fotocòpies d'exàmens a l'últim moment fins a a la compra de nou material per a poder mirar pel·lícules quan no tenim res més a fer.
La història dels conserges d'aquest centre és llarga. Fins fa un any en Fede era l'únic conserge, però aleshores es va produir el fitxatge estrella, la Isabel, que ha fet millorar l'espai de consergeria gràcies a la seva capacitat d'imprimir fotocòpies i treball a l'últim moment. En Fede agraeix la incorporació, ja que no va tant de bòlit, i no ha d'aguantar alumnes maleducats al seu darrera.
Es així com arribem a la conclusió que la feina que fan aquests dos treballadors nats, és poc vista però igual d'important que la de qualsevol altre professor o fins i tot molt més important.
Pensant en la història del centre, no sé si sabíeu que el primer conserge del centre, el senyor Espada, vivia a l'espai que ara ocupa la secretaria i la coneguda consergeria. Sí sí, el primer conserge vivia amb la seva família dins el centre, sembla estrany eh!?
Les coses han canviat, però els conserges segueixen essent igual d'importants.



Moltes gràcies per aguantar-nos, Fede i Isabel.

CONCURS CONSTRUEIX EL TEU INSTRUMENT




L’abril passat, els alumnes de 1r d’ESO vam presentar els instruments musicals que havíem de fer pel concurs de Música “Construeix el teu instrument” utilitzant materials reciclables que tinguéssim per casa. Vam fer-ne una exposició a l’aula de Música i els vam dividir en tres grups: corda, vent i percussió. De percussió i de corda n’hi havia força, però de vent no gaires, tot i que els que es van fer estaven molt bé. Gairebé cap instrument era igual. Hi havia guitarres, tambors, una bateria, pals de pluja, maraques, arpes...
A part de l’inDEEDstrument, també havíem de preparar una fitxa tècnica en què hi havíem d’especificar el nom de l’instrument, la família i la subfamília a la qual pertany, els materials usats i el procés de construcció.
El dia de Sant Jordi es van donar els premis del concurs i els guanyadors van ser premiats amb una entrada gratuïta als cinemes Albèniz de Girona. Els premiats van ser els següents:
-          L’instrument més tirolès – Arpa: Helena Viñas i Clara Hespe (1D)
-          L’instrument de vent més “canyero” – Flauta de Pan: Marc Pardillo i Pol Garcia (1D)
-          L’instrument futurista més net – Guitarra: Reineri Álvarez, Toni Mohedano i Xevi Oria (1D)
-          L’instrument més geomètric – Pandero quadrat: Juan Hernández, Adrián Amaya i Aleix Ereza ( 1B)
-          L’instrument amb més potència sonora – Tambor: Biel Omedes, Aniol Garcia, Sergi Ballester i Ernest Molina (1C)
-          L’instrument més “country” – Superbanjo 0.5: Sònia Esteban, Alexandra Beudean i Isabel Amezcua (1A)
-          L’instrument més greco-romà – Lira-cítara: Ferran Bussó i Daniel Ribes (1A)
-          L’instrument més “country-rock” – Guitarra-banjo: Judith Grau i Mireia Condom (1B)
-          L’instrument més minimalista – Guitarra de cartró: Abdelghani Zitouni (1C)

Va ser una activitat molt divertida, ja que a l’hora de construir l’instrument ens ho vam passar molt bé, però el millor van ser les interpretacions de ritmes o melodies amb els nostres propis instruments.
Asa Fofana i Maria Xifra, 1C ESO.

9 de juny 2014

ALTRES OPTATIVES


Com ja sabeu, a part de revista, també hi ha Emprendoria i Francès. Nosaltres us explicarem mes o menys de que es tracta emprenedoria i una petita entrevista que em fet a els nostres companys de 3er-ESO, en Jordi Cullell i l’Arnau Gallardo i a la professora encarregada d’aquesta assignatura.

·        Què és?
Empredendoria vol donar una visió de que es ser un emprenedor, que puguin desenvolupar la creativitat i les idees.

·        De que tracta aquesta optativa?
Consisteix en du a terme un negoci, en comprar i intentar vendre els productes.

·        Quins  projectes són els que feu?
Els ultims projectes que hem fet han estat vendre polseres, vendre productes de la comarca i manualitats amb capsules de nespresso.

·        Com es que heu triat aquesta optativa?
       Perquè considerem que ens servirà per un futur pròxim si ens volem dedicar a ser emprenedor.
      
·        Què feu a les classes?
      Ara mateix estem fent la part teorica.

·        Creus que això et servirà per un futur?
Sí, si volem montar un negoci si.

·        Tindrà influencia en el que tens pensat fer?
No crec, però mai es sap.

·        Perquè és una optativa i no una assignatura?
Perquè és una assignatura nova.

·        Perquè has volgut fer aquesta assignatura?
Perquè m’ha tocat, com que sóc d’aquesta area.



Carlota Barneda, Guada Estévez i David Úbeda

Raviolis Russos


Ingredients:
325 g de farina.
¼ de litre de llet.
4ous.
Sal.

Per al farciment:
400 g de carn de vedella.
400 g de carn de porc.
2 cebes.
Alls.
Sal.

Preparació del farcit:
Picar la carn amb ceba. Afegir-hi una mica d'aigua, sal, pebre i barrejar-ho tot molt bé.

Preparació de la massa:
Sobre la taula escampar la farina,afegir-hi un ou i 1/4 de got d'aigua,posar-hi sal, barrejar-ho tot molt bé i durant una bona estona, fins que quedi una massa compacta. Deixar-la reposar 1h.

Preparació final:
Estendre la massa amb un corró fins a obtenir una capa fina de 4 mm.Retallar cercles utilitzant un got capgirat.
Posar al mig de cercle una culleradeta del farcit. Unir (fent força amb els dits) les vores doblegant el cercle per la meitat de manera que el farcit queda dins de la massa.
Perquè no es desenganxin les vores és recomana ajuntar i enganxar els extrems de la massa.Quan tinguem llestos els raviolis posem a bullir l'aigua (per 30-40 raviolis - un litre i mitja d'aigua).
Quan l'aigua bulli posem-hi sal i els raviolis. Es deixen coure 15 minuts.
Treure els raviolis de l'aigua.Els podem servir en porcions de 10-15 unitats.
Els podem acompanyar amb maionesa, salsa de tomàquet, o amb el que més ens vingui de gust.

Bon profit!

CONCURS JOCS FLORALS 2013- 2014


Solució Laberint 2

Aquí teniu la solució del laberint.















Sergi Rodriguez

4 de juny 2014

Entrevista a Pedro Cortés

Qui no coneix a Pedro Cortés, el director i professor del nostre centre. Però segur que molts de vosaltres no sabeu que és el professor més antic de tots, podem dir que ja forma part de l’edifici. A continuació us deixem amb l’entrevista. 
-Aquest és un curs especial per a tu? Per què?
Si, es clar, és l’últim curs que exerceixo de director i professor i ja porto molt de temps a l’institut. Per això és important per a mi.

-Com vas començar a l’ensenyament?
Vaig començar a donar classes a la universitat.

-Quant de temps portes a l’institut?

Sóc el més antic de tots, ja fa uns 33 o 32 anys que estic aquí, segurament sóc l’únic que queda de tots els que donàvem classes quan va obrir l’institut.

-Com vas arribar al càrrec de director?

He estat director dues vegades, les dues em vaig presentar i em va elegir el professorat.

-Què t’agrada més de l’ensenyament? En què t’has especialitzat? En quins cursos fas classes?

Faig classes a 1er i 2n de Batxillerat de ciències de la terra. L’ensenyament és una professió molt maca, m’agrada molt.

-Com creus que està l’educació actualment?

Complicada. No crec que estigui tant malament com es diu, crec que estan iniciant una nova etapa però encara queda molt per millorar. 

-Què canviaries d’aquests anys de professor a l’institut?

Probablement moltes, sempre hi ha coses que es poden millorar.

-Què t’agrada més, ser professor o director?
Les dues coses, crec que les dues professions es complementen. Donar classes m’agrada però hi ha hagut anys que només he estat director. Crec que els directors han de fer de professors per mantenir la relació amb els alumnes.

-Recomanaries aquesta feina algú?
Sí, és clar!
-Ara tothom ens diu que el nostre futur és incert, quins consells ens donaries?

És un moment complicat, estan passant coses bones i al mateix temps complicades. Per superar aquests obstacles s’han de perseguir els teus ideals i tenir motivació. El que no pots ser és pessimista i passar de tot.
-Com és un dia ideal per a tu?

Que tots funcioni, que tothom estigui content i que vulgui continuant vinent a l’institut. Però quan penses que tot va bé, sempre passa alguna cosa. 
-Ens podries explicar alguna anècdota?

N’hi ha hagut moltes, dormides a l’institut amb el professorat, quan sonava l’alarma a la matinada i teníem que anar a veure que passava, etc.
Moltes gràcies Pedro i molta sort !


Arnau Ferreiro, Abderraouf Badi, Maria Hidalgo



INTERCANVI L’ESCOLA “LA BRESSOLA”




Els alumnes de 1er d’ESO  van iniciar l’intercanvi amb l’escola “La Bressola” del poble “El Soler”. Els nord-catalans van arribar el dia 8 d’abril van marxar el dia 12 d’abril. Els alumnes del La Bressola van ser els primers que van iniciar aquest intercanvi acudint a l’INS Santiago Sobrequés.
Els dies que van residir aqui van realitzar una sèrie d’activitats:

El dimarts 8 d’abril els nord-catalans van arribar a Girona cap a les 10.00h i van fer una visita guiada per Girona amb els seus professors. Al final del dia els van poder conèixer i en acabar les classes tots van marxar cap a casa seu amb el seu corresponent.
El dimecres 9 d’abril van marxar cap a Banyoles on van agafar un camí que els portava al cim del Puig Mont Clarà. I al final del dia tots cap a Girona un altre cop.
El dijous 10 d’abril van realitzar moltes activitats a l’institut com per exemple: mirar pel·lícules, jugar a jocs tradicionals catalans, jugar a Rugby amb la professora corresponent d’E.F.
El divendres van fer classe normal i els nord-catalans van anar a fer un vol. Cap a les 2 els nord-catalans i els catalans es van acomiadar (la gran majoria va plorar).

Els alumnes de primer opinen que va ser una experiència molt interessant i divertida. Tots els alumnes de l’intercanvi del Sobrequés desitgen amb moltes ganes que arribi el juny per poder tornar a veure’ls.

Carlota Barneda, Guada Estévez i
 David Úbeda

Laberint 2

Troba el camí que haurà de fer l'astronauta per arribar a la lluna.















Sergi rodriguez

2 de juny 2014

L’EXCURSIÓ A BANYOLES



El dimecres 9 d’abril els alumnes de primer d’ESO van anar a Banyoles amb els nois i noies de l’intercanvi de l’escola bressola del Soler, a Perpinyà.
Van sortir de l’institut de bon matí, van agafar el bus fins arribar a l’estany de Banyoles. En arribar, van veure l’estany des d’un mirador per mostrar als nord-catalans el llac més gran del Pirineu.
Després van esmorzar i van caminar fins a arribar a un descampat amb zona de picnic on van dinar i van jugar.
Quan van acabar van agafar el bus i van tornar cap a l’institut, cansats, però feliços.

L’aleix Castro i l’Óscar Jimenez ens van dir que s’ho van passar molt bé i que va ser un dia espectacular.



Paula Fernández
Paulina Caamaño

28 de maig 2014

CONCURS CONSTRUEIX EL TEU INSTRUMENT

L’abril passat, els alumnes de 1r d’ESO vam presentar els instruments musicals que havíem de fer pel concurs de Música “Construeix el teu instrument” utilitzant materials reciclables que tinguéssim per casa. Vam fer-ne una exposició a l’aula de Música i els vam dividir en tres grups: corda, vent i percussió. De percussió i de corda n’hi havia força, però de vent no gaires, tot i que els que es van fer estaven molt bé. Gairebé cap instrument era igual. Hi havia guitarres, tambors, una bateria, pals de pluja, maraques, arpes...


26 de maig 2014

ESCOLES VERDES Sobrequés + Sostenible: Compromesos amb la reducció de residus



Després de constatar les dificultats que tenim a l’institut a l’hora de fer correctament el reciclatge dels nombrosos residus que produïm, els alumnes del Comitè Ambiental i en especial a partir del suggeriment de dues alumnes de 1r de BATX, la Inés i la Carla, hem cregut convenient portar a terme un muntatge visual com a primer pas per conscienciar la comunitat educativa. Pretenem que alumnat, professorat, personal no docent i pares s’adonin de la gran quantitat de residus que produïm a l’institut. Es tracta de provocar un impacte visual i una reflexió per tal d’implicar-nos tots en la reducció de residus
El muntatge visual té tres parts diferenciades:
Després d’haver calculat la quantitat aproximada de residus que generem al llarg d’un mes: 3 kg de material escolar,12 kg de plàstic, 24 kg d’alumini,117 kg de paper i 325 kg de rebuig, s’han dibuixat unes bosses de cartró amb el color corresponent al residu produït que, sota el títol, “Residus generats durant el mes de març” mostren uns rètols amb les quantitats esmentades.
El segon bloc d’informació intenta conscienciar l’espectador de la gran quantitat de residus que produïm. És per això que hem agafat una capsa de cartró d’una nevera, d’uns 2 metres de llargada i, en les seves parets interiors, hi hem enganxat tota mena de residus, de manera que ha quedat completament plena. Aquesta capsa té un forat a l’exterior, que representa la cara d’una nena que assenyala un rètol on es llegeix: “Així tenim l’institut”. Quan l’espectador posa el cap dins del forat, es veu immers dins d’un mar de deixalles de tots tipus i a dins hi ha la silueta d’una persona que pregunta: “I TU què hi pots fer?, apel·lant així la consciència individual de cadascú. De la caixa, en surten uns fils de cuca que fan una forma piramidal i on s’han anat enganxant bosses d’escombraries de diferents colors per tal de provocar més impacte.
A més a més, al costat es projecta un powerpoint sobre la necessitat de reduir l’alumini.
Per realitzar el muntatge hi han participat, d’una manera o altra, alumnes de gairebé tots els nivells, professorat de diverses àrees i personal no docent (secretàries, conserges i personal de la neteja del centre). Tot això s’ha hagut de fer en hores no lectives (hores de pati, tardes...) i ha suposat un bon esforç per a tots els participants.
El material utilitzat ha estat el següent:
*Caixes de cartró de diferents mides per fer l’escultura central, les bosses i els rètols.
*Escombraries de tots tipus recollides a les aules i als patis: paper, alumini, envasos, embolcalls, material d’escriptura, plàstics... que, quan ha calgut, s’han netejat abans d’enganxar-les.
*Llaços de diversos tipus per lligar les bosses.
*Colors, pintures, retoladors, fil de cuca.
*Pistoles de silicona i tubs de silicona.
*Bosses d’escombraries de diferents colors.
*Papers de diari per omplir les bosses.
*Powerpoint

El muntatge ha tingut una molt bona difusió perquè es troba situat just a l’entrada de l’institut, lloc de pas obligat, i tothom l’ha pogut veure.
Tant l’article com unes quantes fotos es publicaran al bloc de les E. Verdes, al bloc Verd de l’institut i a la revista del centre. A més hi ha una proposta de convidar TV de Girona perquè vingui a gravar el projecte i entrevisti els alumnes.
Cal dir també que ha estat una acció molt exitosa perquè ha comportat un intens treball en grup. Tant els alumnes com els professors implicats i el personal no docent, han col·laborat al màxim per tal que el projecte tirés endavant. Ha estat aquest treball conjunt el que ha permès que, amb les idees de tots, es pogués anar perfeccionant la proposta inicial i poguéssim anar complint els terminis de realització de les tasques que ens havíem proposat.
Potser el que necessita millorar és que la participació hagi estat més alta, però cal tenir en compte que tot s’ha fet fora de l’horari estrictament lectiu.
Ara caldrà donar-li una continuïtat i fer propostes concretes de cara a la reducció i el reciclatge dels residus, que, en realitat, era l’objectiu prioritari d’aquesta acció.

Comitè Ambiental de l’ Institut Santiago Sobrequés

21 de maig 2014

TITO VILANOVA


Tito Vilanova ha dit adéu. L'exentrenador blau-grana va morir divendres passat a la tarda, als 45 anys en un centre hospitalari de Barcelona víctima d'un terrible càncer amb el qual lluitava des de feia 3 anys.
Segurament tothom recordarà  Tito Vilanova com un gran entrenador i el guanyador de dues Ligues de Campions, tres Ligues españoles i dues Supercopes d'Europa, entre d’altres, però nosaltres el recordarem com un bon entrenador i una molt bona persona que ens ha donat un exemple a seguir.
Des d’aquí  li volem retre un gran homenatge.
Tito et recordarem sempre!
 Robert Stan

LA BICICLETADA



El dia 30 d'Abril vam sortir de l'auditori de Girona en direcció anglès amb tot 3r de la ESO. Eren les 8 i vam començar a pedalejar. Portàvem setmanes de pràctica i de veritat es que es va notar. Hi va haver pocs incidents, alguna caiguda, alguna roda punxada però poca cosa més, malgrat això portàvem un cotxe "escombra" pel que pogués passar.
Vam fer poques parades, però la mes caòtica va ser davant d'una pujada, ja que molta gent la va haver de pujar a peu, quin rebombori!

Vam arribar a Anglès a la una i vam fer una llarga pausa. Uns quants van continuar fins mes endevant però uns quants es van estacionar al parc de església, allà vam aprofitar per esmorzar i descansar ja que a la una i mitja vam tornar cap a casa. 
Durant la tornada, a un alumne se li va rebentar la roda, i va tornar enfadat perquè el professor va tardar molt de temps a ajudar-lo, tot i això es va quedar en una ànectoda ja que va poder carregar la bici a la furgoneta sense problema.

Va ser una bonica experiència en un altre mètode de transport, la bicicleta.



 Andreu Coll i Jordi Bosch.

UN NEN VA MORIR A CAUSA D’UN IOGURT DE SOJA


La mort d'un nen de 6 anys mentre participava en una granja escola de Madrid ha obert un enorme debat sobre aquest tipus d'activitats que promouen molts col·legis des d'edats ben primerenques (alguns fins i tot des dels 3 anys) i, especialment, sobre el buit legal existent pel que fa al protocol a seguir en el tractament de les al·lèrgies.

El petit, que va morir per un xoc al·lèrgic, tenia al·lèrgia a la proteïna de la llet i a més era asmàtic, segons diferents agències.

Aneu alerta dels continguts dels productes ja que podrien passar mes desgracies com aquesta i no volem que succeeixi altre cop. 

Anastasia Oriol, Edgar Gallardo, Umaru Dembaka 

ENTREVISTA A LA NEUS HERAS



Sovint passem pel despatx de la cap d’estudis per motius diferents: exàmens, còpies, càstigs, algun dubte que tinguem, propostes... La gent veu  la cap d’estudis com una persona molt seriosa i molt important ja que la seva feina es dura, però al darrera d’aquesta figura de “dona dura expeditiva” hi ha una persona molt divertida, agradable, riallera i molt humana que ens ha ajudat molt en la nostra etapa d’adolescents i a qui trobarem molt a faltar!

1.-D’on ets?
Neus: sóc de Llançà, vaig marxar per estudiar i he viscut en diferents llocs: Barcelona, Girona...

2.-On vas estudiar?
Neus: vaig estudiar a Barcelona i voltants.

3.-Com vas començar a ser professora?
Neus: vaig començar molt joveneta, fent classes particulars a la meva veïna i a partir d’aquí vaig començar a fer més classes. També en el món de l’esport, la meva primera plaça en una escola va ser professora d’educació física a prop de Llançà, Vilajuïga, Palau...
Després vaig estar de mestra a una escola rural a Colera, tenia nenes de totes les edats i els ensenyava a tots el mateix. A tota l’escola hi havien 30 alumnes i 2 professors.

4.-T’agrada la teva feina?
Neus: m’encanta, de veritat, ho faria gratis i a sobre em paguen.

5.-Què t’ha portat i per què vas arribar a ser cap d’estudis al Sobrequés?
Neus: perquè quan en Pedro Cortés es va presentar de director, a mi, em va oferir ser la cap d’estudis.

6.-Coneixies d’abans el nostre director?
Neus: no, el vaig conèixer al Sobreques perquè tots dos estàvem al mateix departament i vam començar a fer la pàgina web de l’institut junts.

7.-Nosaltres hem investigat i hem descobert que també treballes a la universitat oberta de Catalunya, com vas arribar a treballar-hi?
Neus: mira, m’ho van demanar. Em van proposar fer de tutora als estudiants. Em van anar oferint tasques i ara dirigeixo projectes finals de carrera.


8.- Per què te’n vas d’aquest institut? Explica’ns el teu nou projecte:
Neus: m’han ofert dirigir un nou institut que obren a Sant Gregori. És un projecte que em fa molta il·lusió, és com si comencés absolutament de zero. És poder fer les coses com a mi i al meu equip ens agradi.


9.-El director l’any que ve també se’n va, no?
Neus: sí, es jubila.

10.-Neus, sabem que t’agraden molt les frases fetes. En tenim unes quantes aquí, però has d’acabar-les tu:

·         Em dones més feina que ... un cabàs de gats
·         Ets més “sosso” que ... un plat de guix


11.-Ens ha agradat molt fer-te aquesta entrevista Neus, que et vagi molt bé en el nou institut i, un cop més, et trobarem molt a faltar!
Neus: jo també us trobaré a faltar! El Sobrequés és casa meva. Si ara puc fer aquest nou projecte és gràcies al que he après al Sobreques perquè aquí ho he après tot. Per mi sempre serà casa meva. Us trobaré molt a faltar als alumnes i als meus companys i professors. Deixo molts amics, però marxo contenta. 

Bona sort!


Paulina Caamaño
Paula Fernández