CARTELL DE TEMPS DE FLORS

El dimecres 27 d’abril de 2016 es va donar a conéixer el cartell que va representar la 61a exposició de Temps de Flors a Girona.

Des de sempre el nostre institut ha estat buscant una motivació per als treballs dels alumnes. Fa uns anys l’institut va proposar la idea de col·laborar amb l’ajuntament per realitzar alguna mena d’activitat, un treball que incentivés la creativitat dels alumnes. Així va sortir la idea de crear el cartell de temps de flors. Ho van fer un any i va tenir molt d’èxit. Des de llavors, el centre va fer un conveni amb l’ajuntament perquè, cada any, un alumne, triat per un jurat de l’’ajuntament, publiqui el seu cartell. En aquesta activitat no nomès hi participen alumnes del batxillerat artístic, sinó que també hi participen alumnes d’altres batxillerats. L’únic requisit és fer l’assignatura de Cultura Audiovisual.  

Abans de saber el guanyador/a, cada alumne presenta un mínim de 10 esbossos amb idees diferents. Individualment, amb cada alumne, es miren els esbossos que es presenten fets a mà i es tria el més convenient. Aleshores un cop acabat aquest procediment, és el professorat de Cultura Audiovisual i disseny, que en fa  una valoració general i escull. Després, el jurat composat per l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, els regidors de cultura i turisme, els personal de disseny de l’Ajuntament i de l’institut, i dos o tres tècnics més, escullen el que consideren el millor. Un cop triat el guanyador es realitza un acte de presentació al mateix institut.

Aquest any la guanyadora ha estat Judit Crehuet, a qui hem fet una petita entrevista.

-Esperaves ser tu la guanyadora?

No, no ho esperava per res perquè quan vaig veure els treballs de les altres classes i els dels altres companys vaig pensar que no guanyaria.

-Com et vas sentir quan vas saber que eres la guanyadora?

Molt contenta, molt orgullosa. No ho sé, estava feliç de poder veure el meu cartell per tot Girona.

-En què et vas inspirar?

Realment no t’ho sabria dir, em va venir la idea de cop. Vaig veure una punta de llapis i vaig dir  i si…. I de seguida em vaig posar a treballar. Em va sortir la idea axí del no res.

- Com vas portar el procediment?

Em vaig passar tota la tarda fent punta de llapis intentant que no es trenques… Intentant enganxar-ho... que es matingués en forma... I després vaig haver de trucar un amic perquè m’ajudés a fer la fotografia. I després simplement van ser hores de fotoshop.

-Què penses estudiar després de l’institut?

L’any que ve estudiaré il·lustració a la Llotja i després segurament faré Belles Arts.  

-Creus que la gent que diu que el batxillerat artístic és més fàcil té raó? Què en penses?

Jo no crec que sigui més fàcil perquè es treballa molt. L’avantatge és que si t’agrada el dibuix, el disseny… et satisfarà, però hauràs de treballar moltes hores perquè els treballs ho requereixen. Potser et passes 10 hores fent un quadre, però com que t’agrada el que estàs fent, no sents que estiguis treballant o fent deures. Jo ho visc com si fos un hobbie

- Quin consell donaries a algú que volgués fer batxillerat artístic?

No sabria què dir, no ho sé, que aprofiti, que s’hi fiqui molt, que cada vegada que li posin un exercici  intenti  treure’n el màxim i que ho gaudeixi. Jo com a mínim ho he fet.  

DANIELA PANUTA, CLÀUDIA BATLLE i ALBA RUIZ

EL MÓN DEL MANGA I DE L'ANIME

Molta gent es pensa que el manga i l’anime és el mateix però estàn molt equivocat. El manga i l’anime provenen del Japó, l’anime són els dibuixos animats Japonesos inspirats en els mangas, que són els cómics. Els animes solen ser molt fiels al manga però hi ha vegades que canvien una mica la trama o algun detall que surt en el manga.  Normalment s’anomenen “Otakus” a la gent que mira anime o llegeix manga. La gent que dibuixa els mangas i els animes es diuen “Mangakas”.

Aquest món és bastant extens ja que hi ha una gran varietat de géneres diferents però que són els mateixos tant en el manga com a l’anime.

Els diferents tipus de géneres principals són:

• Shonen: Dirigit als nois on els protagonistes són nois
• Shojo: Dirigits a les noies on els protgonistes són noies.
• Komodo: Dirigit als nens i nenes de fins a 10-12 anys. Exemple: Hamtaro
• Maho Shojo: Animes i mangas on les protagonistes tenen poders màgics (Maho significa magia en japonés) Exemple: Sakura la caçadora de cartes o La Màgica Doremi
• Girls’ Horror: Histories shojo amb elements gores, terror, fenomens paranormals i misteri.
• Gore: Animes i mangas on hi ha moltes morts i on hi ha apareix molta sang. Exemple: Tokyo Ghoul o Another.
• Mecha: Animes i mangas de robots gegants.
• Gakkuen: Animes i mangas ambientats a l’escola, sobretot tracten sobre esports o de histories d’amor.
• Spokon: Tracten sobre esports. Exemple: Free! o Kokuro no Basket
• Yaoi: Romanç gai. Exemple: Love Stage o Junjou Romantica
• Yuri: Romanç Lèsbic. Exemple: Sakura trick
• Lolicon: Romanços de noies “Lolis”, noies de curta edat.
• Hentai/ Ecchi. Bàsicament són histories d’amor plenes de sexe.

Un anime pot tenir diferents géneres, per exemple Sakura trick és un anime Yuri, Gakkuen i Lolicon. 

En el Japó hi han moltes editorials de manga ja que és uns dels generes literaris més populars del Japó. Hi ha moltes coses de “merchandising” com figures articulades o inmovils , posters, disfresses, etc. També es fan moltes fires com el Saló del Manga de Barcelona on van molts Otakus a comprar articles, anar a conferències entre d’altres. 

Arnau Ferreiro

LA PRODUCCIÓ MUSICAL AVUI EN DIA

La música viu entre nosaltres: l’escoltem al cotxe, a la ràdio, al mòbil, a les discoteques i varis bars musicals. Està present en tots els àmbits de la vida: a les cançons dels anuncis, a les bandes sonores de les pel·lícules, etc. Fins i tot a l’escola l'estudiem, i en un futur podem dedicar-nos-hi.

Llavors, si la música és tant important per a nosaltres i està tant present , per què costa tants diners poder produïrla?

Aquesta pregunta no la formula un violinista, ni un cantant, ni un director d’orquesta, no. Sinó els futurs dj’s.

Però centrem-nos en en la preparació d’aquests. On puc estudiar si vull ser dj o productor musical, per exemple? Doncs en una escola preparada per a aquest tipus de formació, com per exemple, centrant-nos en Girona, Eumes.

Eumes és una escola de música avançada i so que ofereix una gran varietat d’estudis musicals per a poder esdevenir un professional en l’àmbit que tu triis. Hi ha 4 cursos a escollir: producció, dj, mescla i màstering i cursos de síntesis. Està situat al carrer baix,2.

Flower time exhibition

The flower time exhibition takes place in Girona every year at the beginning of the spring. This year was the 60th edition. All the gardens and places in Girona are full of flowers. There are a lot of tourists from all around the world visiting the exhibition.

On the 14th of May the students of 1st ESO went to visit the center to interview the foreign tourists and practice French and English. We thought that it was very difficult but it wasn’t. The tourists, in general, were very kind but some of them were unkind too. It was  a very interesting experience because we could practice French and English and because we had a very good time together. It was a success! 

Paula Melero 1r B  

                                                         

On Thursday 14^th May the classes of 1^st ESO of the high school Santiago Sobrequés  i Vidal went to the flower time exhibition to interview foreign people who could speak English or French. We divided us in different groups and in different zones. The objective was to interview 6 English people and 6 French people.

Our group could finish the objective but some groups weren’t so lucky. We were lucky because we went to “La Rambla” and we could interview people who were in the cafés and they couldn’t run away. Lots of people congratulated us for our English level. It was difficult to find English people but most of them answered our questions and it was easy to find French people but some of them didn’t want to answer our questions.

We had problems to distinguish Catalan and Spanish people to foreign people and, because of that, we had to excuse us to lots of people.

As a curiosities we can say that a woman from Florida took us a photo and that we had to recommend some places to go to lots of people who were starting the visit.

Although we had some problems it was a success because we could practice English and French like if we were in its countries and I’d really like to repeat this experience next year.

Albert Majó 1r A ESO

Last Thursday, the students of 1^st ESO visited the centre of Girona because we wanted to interview some French and English tourists. Now, l will tell you some funny things about that.

We interviewed a group of French tourists, and when we asked them where did they live, they started telling us their postal code and we didn’t understand anything. Then we said: -“Yes, yes...” pretending we understood them!

Another time, we started asking some questions of the questionnaire to a French couple and another group of 1^st ESO of our highschool were walking near us, and they were waiting for us to finish to interview the same tourists; the French lady said: -“Go away, go away!” (“allez-vous, allez-vous!”).

We also interviewed another couple. We asked them if they spoke English and they said: -“Yes, we are from Venezuela and our mother tongue is Spanish, but we speak English too”; and we said: -“OK, it doesn’t matter! Let’s start with the interview! 

Maria Comas Rodríguez 1A

Last day we went to the Flower Time Exhibition in Girona to talk with English and French people. The group A went to  “ LA RAMBLA”, the group B went to the Cathedral and the group C went to “ ST PERE GALLIGANTS”.In general the pepole were very kind but some people were a bit unkind.

The first girl we interviewed was from China, but she studies in Barcelona.She told us that we spoke  a very good English and she was very happy because we interviewed her. Then we found a couple that they told us that they had a house in Girona but they lived in the UK and the boy loves Girona. I loved this excursion. And the next year I want to repeat it!

Carla Iglesias 1r ESO

EMPRENEDORS TRIOMFADORS EN LA TECNOLOGIA NACIONA

En la tecnologia nacional han triomfat molts joves dels nostre país, que són joves emprenedors.

Uns dels empresaris amb més de 125 milions d’usuaris registrats a la seva pàgina web és el Barceloní, Tomás Diego el creador de Softonic, la funció d’aquesta pàgina web és la cerca, descàrregues i actualitzacions d’aplicacions.

Tomàs Diego va començar a ser emprenedor amb 20 anys d’edat, com a motiu del projecte de fi de carrera l’any 1997 quan van crear aquesta pàgina web juntament amb dos amics de la carrera, actualment la pàgina té uns ingressos de 52 millons d’euros.

Uns dels altres triomfadors emprenedors d’Espanya els últims darrers anys, és l’empresa BQ, fundada al 2010 pels empresaris Alberto Méndez i Rodrigo del Prado entre d’altres sis.

Els estudiants d’enginyeria, que van fundar l’empresa, es van ajuntar per primer cop a la Universtitat Politècnica de Madrid on van coincidir amb l’associació d’alumnes ITEM Consulting, al 2003 i van fundar la seva primera empresa, que es dedicava a la fabricació de claus d’USB.

Més tard, al 2010, van fundar oficialment l’empresa BQ, i al 2011 van començar a dissenyar i fabricar els primer lector electrònics per les empreses Telefónica, Fnac i la Casa del Llibre i a  finals del 2011 es va començar a expandir per Sud-Amèrica. Més tard, van començar a fabricar smartphones, tablets i a finals del 2012 impresores 3D.

BQ va ser la primera empresa en la comercialització d’impressores 3D, amb l’ajuda d’una empresa dels Estats Units.

Actualment, els smartphone BQ són uns dels mòbils low cost més venuts a Espanya amb uns ingressos de 202,5 milions d’euros al 2014.

Aquestes són unes de les societats triomfadores a Espanya, creades per joves emprenedors espanyols.

Víctor González Díaz

Cartells de flors des del 1954

Cada any, entre la segona i la tercera setmana de maig, a Girona se celebra el temps de flors que consisteix a decorar diferents punts de la ciutat tal i com diu el nom, amb flors. És una tradició gironina que es celebra des de fa molt anys, concretament des de el 1954 que va ser creada per Maria Corbasí.

Els patis i jardins són decorats per diferents col·laboradors igual que les escales de la catedral.

Cada any, per anunciar el temps de flors, es fa un cartell. A partir del 1958 es conserven tots contant que el primer va ser  la inauguració d’aquesta exposició i els que trobem entre el 1954 i el 1958 no s’han trobat o no es van crear. Amb això comptem que tenim 58 cartells fins ara. Una curiositat és que a partir del 2010 els cartells han estat creats per alumnes del batxillerat artrític del nostre institut.

Aquí us mostrem un seguit de cartells que hem trobat interessants. El primer que es va crear (1954), el primer que es va fer en català (1978) i tots els que han estat dissenyats per alumnes del nostre institut. (2010-2015).

Maria Farrés i Mariona Callís

Daniela Monsó, guanyadora del cartell de Girona Temps de Flors

Com cada any, a principis de maig se celebra el Temps de Flors a Girona. Consisteix en diferents instal·lacions de flors exposades per la ciutat que simbolitzen noves formes d’expressió. Cada any s’intenta oferir nous productes i innovar. Aquest és el sisè any que el centre col·labora amb l’Ajuntament de Girona per la creació del cartell d’aquesta exposició.

Daniela Monsó és l’autora del 60è cartell guanyadro de Temps de Flors de Girona. Estudia el batxillerat artístic a l'IES Santiago Sobrequés i Vidal. L’acte de presentació del cartell es va celebrar a la Sala d’Actes del centre i com l'any anterior va ser presidit per l’Alcalde de Girona, Carles Puigdemont.

L’alcalde gironí opinava que el cartell guanyador “interpretava molt bé Temps de Flors". El director de l’Institut Santiago Sobrequés, Joan Cumeras, ha esmentat que el fet de fer el concurs del cartell al centre ajuda a implicar l’alumnat en la ciutat.

L’autora del cartell ha explicat que volia un cartell senzill i visual basant-se amb una foto que va fer al pont de Pedra de Girona. Va voler utilitzar colors bàsics i els seus complementaris, representant una sèrie de gots amb flors i de colors diferents.

L’Institut Santiago Sobrequés, també va col·laborar al temps de flors amb una instal·lació creada pels alumnes del Batxillerat artístic, que es trobava en el jardí situat davant dels banys àrabs.

En aquest enllaç, podeu veure un entrevista al canal televisiu “La Xarxa” a Daniela Monsó, l’autora del cartell, i a Joan Cumeras, director del centre IES Santiago Sobrequés: http://etv.xiptv.cat/1moncat/capitol/daniela-monso-autora-del-cartell-temps-de-flors-2015

                                                                                                   

Aniol Soler i Arnau Robles

L'IMPACTE ECONÒMIC I SOCIAL DEL FUTBOL

Segons un informe del Grup de Acció Financera (GAFI) de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) el juny del 2009, el futbol és l’esport que mou més diners al món. Aquest impacte és provocat pels jugadors  professionals, ja que n’hi ha 38 milions i són els que fan del futbol un gran negoci. Però també n’hi ha d’amateurs que en són 227 milions i juguen a futbol per diversió. Només a Europa es mouen 13.800 milions d’euros i hi ha els jugadors amb els sous més alts del món.

Els jugadors de futbol cobren molts diners i això fa que la majoria de jugadors facin projectes socials ajudant  les persones amb qualsevol tipus de dificultat i convertint-se moltes vegades, pels nens, en els seus models a seguir i en els seus ídols com Leo Messi, Neymar Jr, Cristiano Ronaldo, Casillas... Això fa que aquests jugadors estiguin molt ben valorats per la majoria de la gent, però també hi ha els qui els critiquen perquè diuen que els jugadors són tractats de persones diferents i amb més drets  i que cobren massa per la seva feina. A continuació dos exemples de jugadors famosos que han fet projectes socials.

Ronaldinho Gaúcho compta amb un projecte solidari molt important. Cada dia demostra que té un estil de vida de molta diversió i sempre està rient , aquest esperit el porta a voler que tots els nens somriguin i estiguin feliços, això ho demostra fent un institut que atendrà a 3.500 nens i nenes en situació de risc. L’Institut Ronaldinho Gaúcho compta amb un àrea de 11,7 hectàrees, va entrar en funcionament al març de 2007 i ara ja funciona perfectament.

Cristiano Ronaldo és un altre exemple de jugador que malgrat la seva xuleria, ha participat amb molts actes benèfics i ha pagat molts tractaments mèdics. Hi havia un nen que es deia Erik i tenia 10 mesos però patia una malaltia anomenada displàsia cortical que li provocava 10 atacs epilèptics cada dia. En Cristiano Ronaldo quan va assabentar-se de la història va decidir pagar-li el tractament que costava 60.000 euros.

També fa uns dies 3hi va haver un terratrèmol a Nepal i Cristiano va demostrar un cop més la seva solidaritat donant 7 milions d’euros per ajudar a reconstruir les cases de tots els ciutadans del país.

Els jugadors a vegades son xulos i prepotents però que ells també han sigut persones amb dificultats econòmiques i a l’hora de ser solidaris són els primers que es deixen una part del sou per poder ajudar els mes desfavorits ja que no volen que altres no puguin gaudir d’una vida que tothom mereix amb uns certs mínims.

Ronaldinho donant 700.000 euros a una fundació

Cristiano Ronaldo amb els nens d’una funadació.

David Úbeda

Yohanes Carreres

Quines ganes de marxar de viatge de fi de curs!

La setmana del 15 al 20 de juny, els alumnes de 4t d’ESO d’aquest institut anirem de viatge de fi de curs a Sardenya.

Esperem amb molta il·lusió aquest viatge perquè per alguns és un comiat ja que marxen a altres instituts i és un final d’etapa de les nostres vides. Sabem que ens ho passarem molt bé.

Anirem a visitar diverses zones de l’illa italiana com:

Illes Maddalena: Hi passarem tot el dia. El seu principal atractiu són les seves platges d’aigua cristal·lina. Es tracta d’un arxipèlag compost per les illes Maddalena, Spargi, Spargiotto, Budelli, Santa María, Santa Stefano, Caprera, Razzoli, la Presa, Barrettini, Piana, Corcelli, Porco i Bisce. Són molt maques especialment per les seves roques blanques i rodones, modelades pel vent.

L’Alguer: És l’única ciutat de parla catalana de Sardenya. Es troba al nord-oest de l’illa. És una ciutat molt maca perquè té un casc antic on podem trobar la muralla, del segle XIII i monuments com la Torre Porta Terra Al voltant de la ciutat podem trobar grutes molt interessants, sobretot la gruta de Neptú, a la qual arribarem per mar.

Preguntem a alguns alumnes:

Què espereu del viatge?

Maria: Espero agafar més confiança amb els altres companys i poder gaudir dels últims dies de curs amb ells.

Guadalupe: passar temps amb els amics, conèixer al màxim l’illa, aprendre una mica  italià i sobretot passar-m’ho molt bé.

Elena: Que em sorprengui!

David: Divertir-me molt, gaudir de les meravelloses instal·lacions de l’hotel i dels llocs que visitem, etc.

Yohannes: Divertir-me molt amb els meus amics (i amb les italianes).

Aniol: Espero amb moltíssima il·lusió l’estada, espero passar-m’ho molt bé i gaudir al màxim

Vet: Espero passar-m’ho molt bé i espero que sigui un bon comiat de 4t.

Gemma: Passar-m’ho molt bé amb les amigues.

Molta sort a totes i tots! Que vagi molt bé i tant de bo tot surti com esperem!

BON VIATGE!

Guadalupe Estévez i Emilia Nubiola

4t B

EL CAMÍ A L'ESCOLA

(Relat basat en “Els camins més perillosos per anar a l’escola”, documental que mostra les dificultats dels nens de països pobres per anar a l’escola)

La Yulissa es desperta, en una cabana situada en un punt remot de Nicaragua. No ha dormit gaire bé, perquè ha de dormir al terra. A la família són massa gent i no tenen prou diners per a poder comprar un matalàs per a la més petita de la família. Malgrat tot, es desperta amb ganes d’anar a l’escola, malgrat que el camí que haurà de seguir és dels més perillosos del món.

Després d’un esmorzar escàs, agafa una bossa i marxa, juntament amb les seves dues germanes. La mare les abraça i no les vol deixar anar, perquè no sap amb seguretat si tornaran.

Les nenes, que a tot estirar tenen nou anys, es dirigeixen cap al riu, on hi ha una canoa vella i pesant. La germana gran puja i observa, amb tristesa, que la canoa està plena d’aigua, com és habitual, degut als nombrosos forats que hi ha. Això fa que hagin d’estar un quart d’hora traient-la. Després de fer-ho, comencen a remar pel riu Escondido, que es troba al mig de la selva. Els espera una hora de perills.

Els minuts passen, i el riu va creixent. De moment sembla que tenen sort, perquè el temps acompanya. Malgrat tot, en una zona tropical com aquesta, no serà estrany si en qualsevol moment comença a ploure. La mala sort no tarda a arribar: un ruixat sorprèn les nenes a mig camí. La petita Yulissa comença a treure l’aigua que omple la canoa amb un recipient que porten sempre. Els llibres estan a punt de mullar-se, però la nena intenta evitar que això passi. Mentrestant, les altres dues germanes remen per intentar arribar el més aviat possible a l’escola.

Els perills, però, no s’acaben aquí. Quan surt l’arc de Sant Martí, surten també els animals perillosos que habiten a la selva. Dels arbres pengen serps verinoses, així que les germanes hi passen per sota amb la por al cos. Què passaria si una serp caigués a la canoa? No s’ho volen ni imaginar.

Després d’una hora remant i traient l’aigua que podria enfonsar la canoa, veuen el seu destí. Per a elles, l’escola és el millor lloc que hi ha. La Yulissa considera que estudiar la portarà a tenir èxit a la vida. Estudiar l’ajudarà a canviar el món.

Poc a poc, veuen la seva destinació més a prop, fins que arriben a terra ferma. Han passat moltes dificultats, però per sort no s’han hagut d’enfrontar a cap animal perillós. Les tres germanes baixen de la canoa, la lliguen amb dificultats i corren cap a aquell edifici que tan lluny es troba de casa seva.

La Yulissa veu de lluny la professora i somriu. Per a ella la felicitat és això: l’escola.

Aquest relat mostra que hem de valorar el fet que tenim l’escola a prop i no ens hem de queixar, perquè hi ha molts nens arreu del món que farien el que fos per poder estar en la nostra situació.

Ivet Cano Boada, 4t ESO B

La nova web del institut

Es va inagurar el 23 d’abril d’aquest any la nova pàgina web de l’IES Santiago Sobrequés. Àlex Asensio, professor d’informàtica i tecnologia, ha estat el que ha portat a terme aquest projecte innovador per l’institut.

És una pàgina web atractiva i molt moderna, ja que conté nous apartats que abans no podiem contemplar. Va molt més fluïda perquè s’ha incorporat xarxes més ràpides i efectives. Ara mateix, no té cap problema de rodatge, és a dir, l’internet és eficaç i no has d’esperar a que es carregui ni tampoc es bloqueja, com a l’altra web que tenia algun error d’aquest tipus.

Aquesta web simbolitza el treball de l’institut. Un institut modern, amb ganes de innovar i treballar i amb molta il·lusió per aprendre i ensenyar als altres.

Enhorabona a tot el personal que ha treballat amb aquest projecte per el benefici de l’institut i donar les gràcies a l’Àlex per la seva dedicació per aquest web!!  

Aquí pots trobar l’enllaç de la nostre web:

http://agora.xtec.cat/inssobreques/

Ferran Brugué

Masclisme, l'assignatura pendent.

La història ens ha demostrat com a Europa i a tot el món la dona era menys preada i se’n deien moltes barbaritats: savis i filòsofs discutien sobre si  posseïa ànima o no, i en cas de tenir-ne, aquesta seria humana o animal?; es qüestionaven quina hauria de ser la seva posició social pel que feia  l'home, si hauria de ser més o menys que  la dels esclaus. En fi, ras i curt, la dona no era considerada més enllà que a mig camí entre humà i animal.

El masclisme, com sap tothom, malauradament encara no s'han eliminat del tot i pel que fa a la història, hem avançat bastant, ja que en ple segle XXI tothom sap que una dona té anima i que la seva posició social és la mateixa que la de l’home o almenys això és el que  hauríem de saber.  Ara bé, hem avançat TANT com ens pensem respecte a la història? A nosaltres, ens sembla que no del tot.

Hi ha dos ‘tipus’ de masclisme: Un que és l’ evident i extrem; com per exemple quan un home agredeix físicament o psicològicament una dona, i un altre que és el més subtil, per dir d’ alguna manera.

El “subtil” és el que més es fa servir dintre del masclisme i com diu el seu nom és el més discret dels dos.

I on podem trobar alguns d’aquests casos? Doncs per exemple en els programes de televisió, que utilitzen a la dona com un “florer”; en els anuncis, posant-la amb una actitud sensual per només vendren’s un perfum o també en els programes de  trucs de màgia on podem trobar-la acompanyant l’home, i la veiem amb roba provocativa.

Per tant, podem dir que  constantment ens trobem davant de casos masclistes i el que hauríem de fer d’ara en endavant  és intentar reconèixer aquests casos i posar-hi punt final.

Houda Benali i Elena Rodríguez 4 A