Bartomeu Casellas, més conegut com a “Barto” és un professor de matemàtiques bastant peculiar. La majoria dels alumnes del centre creuen que el coneixen bé per les seves anècdotes,però és així? El coneixeu bé?
Us presentem un professor entregat a les mates,a la seva família i als esports de risc.
On i quan vas néixer?
Vaig néixer a Banyoles el 7 d’agost del 1973, per tant, tinc 42 anys. A l’estany, hi he nedat, remat, windsurfejat, pescat... molts banyolins hem viscut de l’estany i per l’estany, és el centre del nostre món.
A quin lloc t'agrada més anar amb la teva família? i tu sol?
Pràcticament des que visc en família no vaig mai sol enlloc. M’agrada moltíssim el cap de creus, sempre que puc hi vaig a nedar. També m’agrada molt la costa Brava nord, sobretot L’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva i Llançà
Quin és l’objecte més estrany que tens a l’ habitació?
No sé si és estrany, però el damunt del meu cap tinc 50 volums de la biblioteca clàssica de Gredos. La meva dona sempre fa broma i diu que els prestatges cediran i m’acabarà matant la cultura.
Sempre et vesteixes tot de negre, ho fas per alguna cosa especial?
Sí, això m’ho pregunta molta gent, Jo vaig ser jove a finals dels anys 80 principis dels 90. La cultura punk va arribar tard a Catalunya. Érem molt pessimistes, força antisistema i pensàvem que l’home és un ésser per a la mort. Van ser molt instructius els anys 80 i principis dels 90. Però sóc la persona més feliç del món. Cada matí quan em llevo, penso minuciosament com ser feliç durant com a mínim 20 minuts. De moment, les estratègies funcionen a la perfecció. Recomanaria l’exercici a tothom. El secret està a fer-se un petit regal diari: Un cafè, una estona de sol, llegir un cita del Tao te Ching..., es tracta d’alimentar la felicitat
Què n’ opina la teva família o amics sobre aquesta vestimenta tan característica?
Els meus amics i família diuen: Vaaaaaa en Barto, només té roba negra. Em vaig posar una camiseta blanca per fer un espectacle de patinatge artístic i quasi tenen un “patatús”, no es creien que pogués portar una samarreta blanca. Sempre els dic rient que si trec una primitiva me’n vaig a Hawai a fer surf i canvio la roba negra per camises hawaianes. De fet, vaig trobar a l’armari una camisa Hawaiana de quan tenia 13 anys que no està gens malament.
 |
| Barto practicant un dels seus esports preferits |
Quan vas decidir que volies ser professor?
Senzillament no ho vaig decidir. El meu pare em va dir NEN, perquè no fas el CAP i jo li vaig dir, vés! Faré el Cap, no sé res de psicopedagogia i serà interessant, a mi m’interessa tot, no entenc que hi hagi alumnes a qui no interessa res, de fet a mi, fins i tot m’interessen els alumnes als quals no interessa res. Són interessants els desinteressats. Tornant al fil, faig el CAP me n’oblido totalment, començo a treballar de programador informàtic, que m’agradava, però no podia parlar amb ningú durant moltes hores i un dia davant de l’ordinador amb els ull vidriosos i un mal de cap terrible, em truquen del departament d’ensenyament i em diuen si vull fer de professor i jo dic: I tant que sí, demà mateix. I a partir d’aquí ja porto quasi 14 anys i no he deixat d’explicar i d’escoltar ni cinc minuts.
A quins altres centres has estat? Quin t’ha agradat més de tots ells?
Blanes(S’agulla), Banyoles (Pla de l’estany), Castelló d’Empúries, Roses (Ies Cap Norfeu), Sant Hilari, Olot (Ies Garrotxa), Palamós, Ripoll (Ies Abat Oliva), Girona (Ies Narcís Xifra), Girona (Vicencs Vives), Girona (Ies Carles Rahola), Salt (Ies Vallvera) i finalment, el fabulós, únic i inoblidable Santiago Sobrequés. Que el declaro com el millor de tots. Com es pot veure, sóc bàsicament un substitut professional. Arribo amb el meu ordinador portàtil i faig classe. De vegades em sento com un filòsof sofista, com Protàgores, que digui el que digui Sòcrates era un personatge admirable. De tot cor, si em volen fer un contracte indefinit al Sobrequés el firmo ara mateix amb els ulls clucs.
Tens alguns altres estudis a part de professor?
Si deixant a part els estudis acadèmics hi ha dues titulacions de les quals em sento molt orgullós. La primera és l’AFF que és la titulació que et permet fer paracaigudisme a qualsevol lloc del món. L’altre es un cicle de grau mig de salvament aquàtic que vaig finalitzar fa dos anys a l’IES Pere Alsius de Banyoles i recomanaria a tots els joves amb inquietuds per salvar persones al medi aquàtic.
Si no fossis professor quina altra feina faries?
La primera és el salvament aquàtic, de fet em vaig pagar els estudis universitaris treballant com a rescatador a platges i a piscines. Des de que vaig finalitzar aquesta feina he estat assessorant, ensenyant i transmeten els meus coneixements i afortunadament he tingut la possibilitat d’anar-los ampliant.
La segona feina que consideraria factible és dedicar-me el món de la navegació, ja que tinc una titulació de patró professional, el patró portuari que em permet navegar vaixells de dimensions considerable.
De quin equip de futbol ets?
Sóc del Barça com tothom, però no sóc futbolero, la meva filla gran és extraordinàriament futbolera i vinc el dilluns al matí amb unes agulletes terribles perquè em passo els caps de setmana xutant pilotes. Hi he estat reflexionant molt sobre el futbol i crec hi ha persones que tenen el “Gen del futbol”.
Quin és el teu grup de música preferit?
N’ hi ha moltíssims Bauhaus, Metallica, Prodigy m’encanten prodigy, Aphex Twin, fins i tot m’agrada la cultura del djs.
Tens pel·lícula preferida? Si és així, quina és?
Sí, moltes, però en comento tres: Persona d’Ingmar Bergman és la pel·lícula que més vegades he vist, trobo fascinant fer una pel·lícula amb un personatge que és una actriu de teatre que ha decidit deixar de parlar´. La pel·lícula parla d’aquests trastorns esquizoides que canvien totalment la personalitat. All about Eve (Eva al desnudo), explica en profunditat com són les relacions entre els éssers humans i més precisament la relació entre les actrius. Voler arribar a... i la validesa de tots els mitjans per arribar a ...I finalment, Història de la meva mort. Albert Serra ( 2013), m’interessa sobretot l’exploració de la temàtica de l’escriptor que vol escriure i no escriu, l’obsessió de l’escriptura i l’aplaçament constant, un dels temes predilectes de Marcel Proust.
Si poguessis parlar amb algun ídol teu, qui seria?
Marcel Proust, em considero proustià, ningú que jo hagi llegit analitza la personalitat, les relacions entre els éssers humans millor que Proust, fins i tot, si vols entendre com funcionen les relacions amoroses entre les persones has de llegir Proust... a més té un gust literari impressionant, és un diccionari enciclopèdic de cultura, art...
Quins programes de televisió mires?
M’horroritza la televisió, a Catalunya tenim excepcions: el club Super 3 que és genial, Què qui com és fabulós... Els programes de tertulià del 3/24 són soporífers, trien tertulians que formen part de l’Establiment i les seves idees són molt obvies, i “mujeres i Hombres” deseduca els nostres alumnes, que amb tant d’esforç i perseverança intentem educar.
Quina és la cosa que més t’agrada del paracaigudisme? El recomanes?
El paracaigudisme és l’esport més emocionant de tots els esports que he practicat... Velocitat, tècnica, sensacions. La sensació d’ingravidesa és increïble, la sobrecàrrega sensorial, el fet de caurà a 240 km/h en un lloc tan bonic com és el golf de Roses. A més, educa la concentració, la valentia i la voluntat. Has d’estar molt atent a cada maniobra, a cada posició del cos, al pilotatge de la campana, la campana és la tela que tens al damunt del teu cap i que et permet fer un descens i un avanç òptim cap a la posició d’aterratge final.
Si, el recomano, però s’ha d’extremar la precaució, no arriscar-se el més mínim i ser extraordinàriament sensat i conscient de la perillositat i la seriositat que comporta practicar un esport d’aquest tipus.
D’on va sortir la idea que volguessis actuar en una pel·lícula? Quina va ser la teva experiència?
Bé, en principi no va ser una idea, ja que de fet sóc un dels socis fundadors conjuntament amb la Montse Triola i l’Albert Serra d’Andegraun films, que afortunadament m’han fet la confiança de continuar essent-ne soci tot i l’ampliació de capital que ha experimentat Andergraun films.
Quina és la teva millor anècdota que ens podries explicar?
El meu somni, compartit aquest amb la meva dona, és que a les platges de Catalunya, s’hi ofeguin 0 persones. Estem desenvolupant material d’altíssima tecnologia per a realitzar rescats el més eficaços possibles i creiem sincerament que això no és una utopia, que el somni es pot fer realitat i que les nostres precioses platges podran algun dia ser segures.
Moltes gràcies Barto per la teva col·laboració, per ser com ets, i la teva entrega als teus alumnes.
Aarón Julián, David Roch, Ferran Solé
Aquest any, com tants altres, l’INS Santiago Sobrequés i Vidal ha participat en la cursa solidària per recaptar fons per a l’ONG Save the Children, amb la qual el centre porta col·laborant 6 anys alternativament. Aquesta ONG destina els diners recollits a lluitar contra la desnutrició infantil de països com el Níger, Mauritània, Mali o Burkina Faso. 
La classe que més diners ha recaptat ha estat 1r B d’ESO, amb 946€, i la segona 1r A d’ESO, amb 517€.La classe que més voltes ha fet és 1r B d’ESO, que n’ha fet 369. 
