Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultures. Mostrar tots els missatges

9 de juny 2023

Quitxua

El quítxua és un idioma que es parla a Colòmbia fins al nord d'Argentina i Xile, passant per l'Equador, Perú, Brasil i Bolívia (on és llengua oficial)

Bandera de Bolivia
La llengua quítxua hauria arribat amb els immigrants asiàtics que es van establir al Perú, exactament al riu Chancay, al canó de Huaylas, Marañón i, a la vall de Supe.

Aproximadament el parlen almenys 10 milions de persones. 

Tenim dues opinions: 

La de l’Arnau és que el Quìtxua és una llengua molt interessant perquè molt poca  gent la parla i comparat amb altres llengües és bastant difcil i poca gent sap que existeix.

L'altra opinió és sobre el nostre company Adrian, que esta d’acord amb l'opinió de l'Arnau, tot i això, explica que el quítxua es troba en perill d'extinció. En aquest cas la gent no té gaire interès en aprendre’l. Aquest idioma no té gaire presència a les xarxes social. 


I ara, com que estem a final de curs, us dediquem kusisqa raymi, bones vacances!



Adrián Rodríguez i Arnau Barbera



26 d’abr. 2023

LA POBRESA

La pobresa és una situació en la qual les persones no tenen accés adequat als recursos necessaris per satisfer les seves necessitats bàsiques, com ara aliments, aigua potable, habitatge, atenció mèdica, educació i feina remunerada. La pobresa també pot manifestar-se en la falta d'accés a serveis públics bàsics, com ara electricitat, sanejament i transport.


Els països en desenvolupament solen tenir una taxa més alta de pobresa, ja que les persones no tenen accés als recursos necessaris per satisfer les necessitats bàsiques. Alguns països que es consideren "pobres" o amb una taxa alta de pobresa són:


Àfrica subsahariana: molts països de la regió pateixen una pobresa extrema i una manca d'accés a serveis bàsics com l'aigua potable i la sanitat.


Sud-est asiàtic: països com Cambodja, Laos i Myanmar tenen una taxa de pobresa relativament alta, especialment a zones rurals.


Amèrica Llatina: molts països de la regió han fet progressos significatius en la reducció de la pobresa a les darreres dècades, però encara hi ha zones amb pobresa extrema, especialment en zones rurals i indígenes.


Àsia del Sud: països com Bangladesh, Pakistan i Índia tenen una gran població que viu sota la línia de pobresa.


No obstant això, també cal destacar que la pobresa no és limita als països en desenvolupament, sinó que també pot ser un problema en països desenvolupats, incloent-hi els Estats Units, el Regne Unit i altres països europeus.

Nens amb situació de pobresa.



Anas Darrazi i William Corniel, 3B

19 d’abr. 2023

RAMADÀ

El calendari de celebració del Ramadà ve d’antic, també formava part dels calendaris dels antics àrabs. El nom de Ramadà prové de l'arrel àrab "ar-ramad", que significa calor abrasadora. Els musulmans creuen que l'any 610 dC C., l'àngel Jibril es va aparèixer al profeta Mohammed sws i li va revelar l’Alcorà,  llibre sagrat de l'Islam. Es creu que aquesta revelació, Laylat Al-Qadar (o la "Nit del Poder") va ocórrer durant el Ramadà. Els musulmans dejunen durant aquest mes com a forma de commemorar la revelació de l’Alcorà.

El Ramadà consisteix en un acte d'adoració a Allah swt, en el qual s'ha de dejunar des de l’alba fins al vespre, en aquest termini de temps s’ha d'evitar beure Al mes de Ramadà els musulmans no podran ingerir aliments ni beguda, ni fumar, ni mantenir relacions des de l'alba fins a la posta de sol, dedicant un espai més gran a l'oració i a l'ajuda a les persones necessitades. Després de trencar el dejuni és opcional anar a resar a la mesquita l'oració de TARAWEH, que consisteix en 11 rak'as (una mena d’pregària), segons indica el llibre del sheikh Nàssir ed-Din Al-Albani (que Allah en tingui misericòrdia) i dues rak’as més curtes. 


Iftar (menjar típic del Ramadà) 
Taraweh (oració voluntària) 

Marwa Badoui, Lucia Gonzalez,Malak Annafai, 3rB



18 de gen. 2023

PLATS CATALANS

La cuina de tradició catalana troba el seu origen a les classes populars, en un context on es tracta d’aprofitar totes les oportunitats que brinda la terra, el mar i la muntanya sempre amb la qualitat com bandera.

Durant els darrers anys grans xefs catalans s’han donat a conèixer gràcies a un treball impecable amb els fogons: Joan Roca, Carme Ruscalleda, Jordi Cruz, Ferran Adrià o Sergi Arola entre d’altres. Tot i això, el secret de les més tradicionals receptes catalanes segueix sent únicament dels cuiners de cada casa.

Aquets són uns d’ells:

-Pa amb tomàquet: És possiblement l’opció més clàssica en les terres catalanes. Una recepta tan simple com bona al paladar que consisteix en pa xucat amb tomàquet amb una mica d’oli i sal. Habitualment es sol acompanyar amb embotits com fuet, una altra tradició catalana, amb pernil o formatge. També hi ha qui prefereix servir el pa de la mateixa manera però torrat.

-Calçots amb salsa romesco: Durant els últims mesos d’hivern i els primers de primavera organitzar grans trobades per menjar calçots és un clàssic en el paisatge català. Consisteix en una ceba tendra, I allargada, que es cou amb flames fins que queda una lleugera capa de color negre, la qual després es retira i es serveix amb salsa romesco.

-Crema catalana: Una de les postres més famoses de Catalunya, feta a base de llet, ous i sucre. El sucre cremat és el punt estrella del plat: tot just abans de menjar s’empolvora sucre per sobre de la crema i es fan diverses passades amb un cremador fins que s’apreciï una bona capa dura.

-Panellets:Tot just quan és el dia de Tots Sants, Halloween pels més moderns, l’element estrella són els panellets en totes les seves varietats: tradicionalment coberts de pinyons, però també n’hi ha de xocolata, coco o cafè entre d’altres.N'hi ha
molts més!

Panellets


Nora Casadevall i Pau Vidal

11 de gen. 2023

BLACK PANTHER: WAKANDA FOREVER

El dia 11 de novembre d’aquest 2022, es va estrenar un nou projecte de l’univers cinematogràfic de Marvel, dirigit per Ryan Coogler. Es tracta de la segona pel·lícula de la seqüela del personatge dels comics Pantera Negra, anomenada Black Panther: Wakanda Forever. 

El protagonista tenia superforça i una armadura que el protegia de qualsevol perill, com una pantera negra. Era rei i protector del regne de Wakanda, però va morir (tant l’actor com el personatge)

El símbol de la pantera negra en les cultures africanes és un dels més importants. Se’l considera un tòtem animal, a qui se li atribueixen creences i valors. La pantera negra és considerada un emblema del poder i la protecció, ja que els seus trets característics són l'agressivitat i la ferocitat.

La pel·lícula té unes imatges increïbles i una banda sonora molt bona, Rihanna hi ha presentat una nova cançó: Lift Me Up. El dia 10 de gener es podrà veure a través de la plataforma de Disney Plus.          


Póster oficial de la pel·lícula

Nicolle Obando, Marwa Berdahem i Aina Motjer 3r ESO C

16 de des. 2022

"TACOS HONDURENYS"

 Aquest plat és molt típic a Hondures i no es necesiten ingredients cars, fins i tot els pots tenir a casa. Ara us compartirem la recepta, és per dos plats de 4 tacos cada un. Animeu-vos a fer-la!


INGREDIENTS:


Els "tacos" ja preparats
1 lliura de pit de pollastre desosada

2 pastanagues ratllades


1 ½ cebes


6 “tortillas” de blat de moro

12 pals de fusta


2 cullerades de brou de pollastre


Sal i pebre al gust


2 alls, pelats

                                   

4 tomàquets vermells


½ Xile dolç


Suficient oli per fregir


Formatge blanc ratllat al gust


Col picada


PASOS A SEGUIR


1- Barregeu el tomàquet, ceba, Xile dolç i afegiu-ho a l'olla.


2- Afegiu sal, pebre i brou al pit de pollastre i cuineu-ho durant 20 minuts.


3- Quan la cocció finalitzi, esmicoleu el pollastre en un recipient.


4- Prepareu el pollastre ratllat en un bol i afegiu-hi pastanagues ratllades, sal i pebre al gust.


5- Per preparar els tacos, poseu-hi a dins el pollastre prèviament preparat i enrotlleu la “tortilla” i, per assegurar-vos que no s’obri, utilitzeu un escuradents. Passeu de nou el “taco” per l’olla.


Es pot servir amb xile, col, formatge o també acompanyar-ho amb alguna salsa.Tot depèn del gust de cada persona. Que ho gaudiu!


Dani Villafuerte i Alisson Avila 3C

25 de nov. 2022

IDIOMES DE 3RA

A la classe de 3r A a part del català i castellà, es parlen 5 idiomes més, que són: Àrab, Sarahule/Soninke, Romanès, Tamazight i Mandinga.

­Àrab: és una macrollengua de la família semítica, com l'arameu, l'hebreu, l'acadio, el maltès, etc. És el cinquè idioma més parlat al món, i és oficial en vint països i cooficial en almenys altres sis. També  és una de les sis llengües oficials de l'Organització de Nacions Unides. Exemple: مرحبا، كيف حالك؟   Vol dir: “Hola, què tal?” en català.

Sarahule/Soninke: és una llengua parlada al continent d'Àfrica, a Mali, Senegal, Gàmbia, Costa de Marfil, Mauritània, Francia, Guinea-Bissau, Ghana i Burkina Faso.

Exemple: xa wujam   En català és “Bon dia”

Romanès: és una llengua romànica que es parla principalment a Romania. També hi ha llocs com Moldàvia (anteriorment annexat per Romania) on es parla el romanès.

Exemple:  Încântat de cunoștință   En català és ‘’encantat de conèixer-te’’

Malinke/Mandinga: és una llengua parlada a Àfrica, als països: Gambia, Guinea, Guinea-Bissau, Senegal, Malí, Sierra Leona, Liberia, Burkina Faso i Costa de Marfil.

Exemple: i be nyaadi    En català vol dir: “ Com estàs?/ Què tal?” 

Tamazight: És una variant berber pertanyent a la família lingüística afroasiàtica i parlada principalment al Marroc en la zona del Mitjà Atles per uns 3 600 000 parlants

Exemple: ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ  (tamazight)

Alfabet Tamazight


Albert Gómez, Marcel Pérez, Umaru Camara, 3rA.



GOD OF WAR RAGNAROK

Heu sentit a parlar de l'esperat joc “god of war ragnarok”? En aquest text us explicarem tot el que heu de saber, de què tracta, tipus de joc, jugabilitat, història, preu i si val la pena.


És un videojoc d'acció i aventures desenvolupat per SCEA (Santa Monica Studio) i distribuït per Sony Computer i ara amb la nova entrega de "god of war ragnarok" serà món obert, és a dir podràs moure’t per tot el mapa sense seguir una història lineal.

Basat lliurement en la mitologia nòrdica, el joc es desenvolupa a l'antiga Escandinàvia i presenta el protagonista de la sèrie Kratos i el seu fill adolescent Atreus. El joc presenta el final de l'era nòrdica de la sèrie, és a dir el Ragnarök, l'esdeveniment que és central en la mitologia nòrdica. Es va demanar que continués  el joc anterior, després que Kratos matés el déu Æsir Baldur.


És un joc que recomano perquè té una de les millors sagues de videojocs de tot els temps. Comença amb la mort de tots els dé
us grecs. Ara són  els nòrdics que aniran desapareixent. D’altra banda, presenta un sistema de combat d’allò més divertit, una trama interessantíssima i uns dels millors gràfics actuals. Per només 59,99 euros.


foto del joc


Arnau Darnés, 3A


21 d’oct. 2022

HIP-HOP

El Hip Hop és un moviment cultural urbà nascut als anys 70 i inclou diferents ensenyances com per exemple: DJ, graffiti, MC i break-dance. Es creu que el Hip Hop és un gènere de música d'alta velocitat basada en el ritme. Els orígens del Hip-Hop venen de les músiques afroamericanes i festes de carrer anomenades ‘’block parties’’. Es celebraven a la ciutat de Nova York, sobretot al barri del Bronx, al carrer, ja que els clubs i discoteques no eren molt accessibles per les persones afroamericanes.

Els DJ van donar a conèixer la música mitjançant la creació de sistemes de so mòbils procedents de la cultura jamaicana. 

Les làmines de cartró es van convertir en pistes de ball per a break dancers i parets de maó van ser transformades en llenços per a fer grafitis. Els edificis abandonats i els estacionaments preparen l'escenari per a les festes de cultura hip-hop primerenca.


Dins del Hip-Hop hi ha altres estils com el locking, popping, break, soul...


En conclusió el Hip-Hop és un estil de ball molt conegut pel seu ritme i estil tan propi i és present en totes les parts del món.
Passos de Hip-hop

Umaru Camara, Albert Gómez i Marcel Pérez, 3r A

19 d’oct. 2022

VALORANT

Es tracta d'un joc de trets en primera persona, (és a dir, només es poden observar les mans i l’arma del personatge).  És multijugador de 5vs5, on un equip ataca i l'altre defensa. 

El mode de joc principal, cercar i destruir és molt similar a CS:GO. L'objectiu de l'equip atacant és col·locar una bomba (anomenada punxa) i fer que detoni, mentre que l'equip defensor intenta evitar-ho. Independent de si es planta la guerra o no, si un esquadró és eliminat abans que es compleixi qualsevol altra condició de victòria, l'esquadró contrari guanyarà.

 

portada del Valorant

Els partits tenen una durada de 25 rondes, i cadascuna dura 100 segons. El primer equip a guanyar 13 rondes guanya el partit en general. Al començament de la ronda, tindràs 30 segons per comprar armes i equip per a aquesta ronda. Si mors en una ronda, hauràs d'esperar fins a la següent per reaparèixer. Aquest mode de joc principal es pot jugar en partides classificades o no classificades.


Per nosaltres els principals avantatges del Valorant són que es un joc competitiu en el qual es pot jugar amb amics i amb gent aleatòria. Tot i que si jugues amb gent aleatria pot ser que el teu esquadró no jugui bé.

 

Nou agent (Harbor)           

                                                                                    Arnau Dartnés i Martí Vilaseca, 3A

17 de febr. 2022

CARNESTOLTES

El Carnestoltes es va originar fa més de 5.000 anys a l’Imperi Romà. Fonts històriques asseguren que era una festa en honor al déu Saturn. 

La paraula Carnestoltes té dos significats. En llatí “carnestoltes” és el comiat de la carn: els creients estan 40 dies sense poder menjar-ne per la Quaresma. També està relacionat amb la celebració en honor a Carna, filla d'Hel·lè, deessa de les faves i la cansalada.

El carnestoltes és una festa en què es combinen diversos aspectes culturals com la música, les disfresses i els diferents vestits de colors. En general les festes relacionades amb el carnestoltes són celebracions que es duen a terme de manera col·lectiva.

Alguns dels carnavals més importants són el de Rio de Janeiro (Brasil), que va aconseguir un World Record Guinness al 2004 amb més de dos milions d’espectadors, i Florianópolis (una Illa de Brasil), Nova  Orleans, Venecia, Bèlgica, Ivrea.

El dia que comença carnestoltes és el dijous gras i la gent es disfressa per celebrar que carnestoltes està arribant. Segons la tradició el dijous gras és per menjar greixos i en abundants quantitats. Se sol menjar: truita de botifarra d’ou i coca de llardons.

El dia de l’enterrament de la sardina és l’últim dia de carnaval i és tradició menjar sardines a la brasa.Tambè significa l’enterrament de la disbauxa per donar pas al sacrifici de la Quaresma.



  Clàudia Roca i Gina Xifra 3C




18 de gen. 2022

 

STREET ART


L’street art o art urbà és una forma d’expressió artística que intenta comunicar problemes socials o personals, generalment mitjançant el dibuix o l’escultura en llocs públics. El tipus d’art urbà més conegut és el graffiti, encara que no és l’únic, perquè n’hi ha molts més. Va aparèixer al voltant del 1965 a París:  als carrers es veien inscripcions polítiques fetes amb stencil (un dibuix fet amb plantilles fetes prèviament i es pinten), enganxines i cartells. Malgrat això, els artistes no van començar a aparèixer fins al cap d’uns quants anys, al 1990.

Algunes de les tècniques són el graffiti, el dibuix o escriptura a les parets, l’stencil, pòsters o enganxines i escultures, normalment utilitzant objectes de la via pública.

Alguns artistes importants són Banksy, Martín Ron, John Fekner, Shepard Fairey, Jacek Tyicki, Blek le Rat i Okuda san Miguel. Banksy, un dels més coneguts, és un artista anglès anònim que fa servir la tècnica de l’stencil, i les seves obres tenen un missatge molt fort a vegades. Banksy va participar en un documental sobre ell i la seva obra que es titula Exit through the gift shop (“Marxa per la botiga de regals”) on explica una mica més la seva obra i el seu procés. Les obres més famoses  d’aquest artista són Girl With Balloon, Maid in London i The Flower Thrower.

The flower thrower, Banksy
     

Girl with Balloon, Banksy













Llum Naharro, Esther Mejia, 3r ESO C

16 de nov. 2021

Josep Niebla

 JOSEP NIEBLA 



Josep Álvarez Niebla va ser  un artista i pintor que va néixer el 1945 a Tetuan (Marroc) i va morir d’Alzheimer el 8 de novembre de 2021, amb 76 anys, a Girona.


Va realitzar estudis superiors de Belles Arts a Tetuan i els va ampliar a Sevilla, Barcelona i París. El 1962 es va traslladar a Girona on va participar activament en la vida cultural de la ciutat. Es va instal·lar en una masia a Casavells, al Baix Empordà, on va emplaçar una casa-taller.


El 1961 va presentar la seva primera exposició individual al Centre Cultural de Ceuta. Al llarg de la seva trajectòria artística ha fet prop de dues-centes exposicions a Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. Va pintar murals de gran format (Sant Feliu de Guíxols, 1984; Buenos Aires, 1987-88 i Barcelona, ​​1992) i va realitzar també cartells, gravats, collages i il·lustracions per a llibres de bibliòfil. Va exposar sovint tant dins com fora d'Espanya, i el 1992 va tenir lloc a Girona una mostra retrospectiva de la seva obra. Des de la dècada del 1980 residia a Casavells, on tenia el seu estudi i fundació. El 2017 el museu de Montserrat va organitzar-li una exposició d’homenatge.


Foto de Josep Niebla






28 d’oct. 2021

 

JUANJO VALEROS: ARTISTA I PROFESSOR


Juanjo Valeros és un professor de l’Institut Santiago Sobrequés i Vidal i l’autor del cartell de Fires del 2021. Va nèixer a Girona i volíem entrevistar-lo perquè ens va fer molt il·lusió sentir que un professor del nostre institut havia creat el cartell de la Festa Major de Girona d’aquest any.


A què et dediques a part de dibuixar?

Com ja sabeu soc professor d’aquest institut, però especialment m’havia dedicat al disseny gràfic. Vaig estar treballant en un diari, de dissenyador, i també he tingut una empresa de dibuix i he fet molts dissenys de cartells, logotips, plafons per a fires, a revistes, etc. A part d’això també tinc molts hobbies com anar a pintar, il·lustrar… He fet còmics, una pel·lícula i curtmetratges. O sigui, que faig de tot una mica.

Hem sentit que vas ser alumne d’aquest institut, com et sents havent estudiat aquí i ara ser-ne professor?

És una situació una mica curiosa, perquè encara recordo que fa quatre dies estava assegut, com ho esteu ara vosaltres, en aquestes taules i me’n recordo exactament, d’aquest centre. De fet, no ha canviat tant. Les classes són molt semblants i, és clar, abans veia l’institut molt més gran. També em sembla curiós que abans jo també era com cada estudiant, esperant que arribés el pati. Criticàvem alguns professors a la seva esquena i ara en canvi estic a l’altre costat, i com a persona adulta penso de diferent manera. Us entenc, encara que no us ho creieu.

Quins estudis vas fer? 

Bé, doncs jo vaig estudiar Belles Arts. No ho tenia previst perquè jo volia fer biologia, però com que m’anava molt bé el dibuix i els professors, precisament d'aquí, m'ho van aconsellar, els vaig fer cas i ho vaig provar. Em va agradar i per tant vaig estudiar la carrera de Belles Arts. Amb això, evidentment, puc donar classes de dibuix.

Quant de temps fa que t’agrada dibuixar?

Això ve de petit, de tan petit que ni me’n recordo. De fet és difícil determinar quan t’ha començat a agradar. De fet a mi m'ha agradat sempre. Ho tenia com una mena de passatemps. No m’havia plantejat mai treballar amb alguna cosa relacionada amb el dibuix.

Quin estil de pintura t’agrada més?

Bé, agradar-me m'agraden molts estils de pintura, inclús alguns que no faig jo precisament: m'agrada molt l'art abstracte, però també ll'art figuratiu, sobretot també l'art hiperrealista. De tots els estils agafo elements singulars: per exemple, de l'art abstracte m'agraden molt les composicions, els colors, la textura, de l’hiperrealisme, la tècnica, etc. Jo tendeixo a fer paisatges figuratius però també força expressius. Utilitzo molts colors molt saturats.

Has pintat algun quadre?

He fet moltes pintures i dibuixos al llarg de la meva vida. N’he fet moltíssimes. De vegades si et presentes a un concurs tens èxit i, si guanyes, llavors el publiquen, que és el que et fa més gràcia. També pot ser que no guanyis un premi i que el dibuix es quedi al calaix. De tota manera participar en un concurs ho faig molt esporàdicament. Jo quan faig un cartell normalment el faig per encàrrec, perquè algú me’l ha encarregat i llavors sí o sí es publica. N’hi han alguns que em que queden molt més bé i n’hi han d’altres que no és que siguin dolents però no m’agraden tant.

Has guanyat algun altre premi?

Sí, és clar. Al llarg dels anys he anat guanyat uns quants premis. Alguns ja els guanyava de jove quan participava en concursos de pintura, d'altres els he guanyat quan era jove en concursos de disseny i últimament de tant en tant vaig a algun concurs de pintura ràpida. He guanyat alguns premis com els de Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols o d'Olesa de Montserrat, de pobles d'aquí Catalunya. No vol dir que sempre guanyi premis, moltes vegades no guanyo res en absolut perquè s'hi presenten professionals i gent que s'hi dedica. Sí que de tant en tant he tret algun premi de cartells: també vaig guanyar el cartell de la festa major de Sant Feliu de Guíxols. Moltes vegades els premis són econòmics, de més o menys quantitat, i em serveixen per comprar més material per poder anar pintant més, ja que els materials no els regalen.

Com et vas inspirar per poder crear el cartell?

Primer, si veieu el cartell veureu que té molt de color, és molt alegre. Perquè a mi m’agrada molt el color i també perquè jo vaig estar patint molt durant la pandèmia i encara ho estic patint, ja que hem estat molt tancats a casa,Això ja és una cosa que és que a mi m’agrada molt el color i l'altre és perquè jo vaig estar patint i encara ho estic això de la pandèmia i hem estat molt tancats a casa, amb ganes de sortir fora, de sortir a passejar, de sortir de festa... I ara és clar s’acostava la festa major i tothom en té ganes, d'anar a les fires. Penseu que l’any passat totes les fires es van haver de cancel·la. Es van fer molt pocs actes i la gent està molt cansada de estar a casa i d’alguna manera volia expressar aquest sentiment de les ganes que tenim tots de fer unes fires com Déu mana i sortir de festa. Per això el cartell és molt alegre: s’han acabat els moments tristos i ara començen els moments alegres. I després per un altre costat surten focs artificials perquè és un homenatge als focs artificials, de fet als castells de foc. Perquè durant dos anys han estat apagats, no s’han celebrat. I és clar, unes festes majors sense focs artificials queden molt deslluïdes.

Quant de temps vas trigar a fer aquest treball?

Bé, és difícil calcular el temps. Són bastantes hores, perquè no és posar-t'hi i acabar-lo. A vegades t’estàs dues o tres hores pensant què vols fer, fas esbossos i després el deixes aparcat. Al cap d'uns dies el tornes a engegar i vas fent alguns dibuixos, algunes il·lustracions, etc. En fi, vas acumulant hores i potser amb un parell o tres de setmanes vas finalitzant el cartell.

Et vas presentar tu al concurs o et van demanar que et presentis?

Jo ja fa temps em vaig presentar al concurs de cartell de fires de Girona, però no vaig guanyar. Però sí que aquest any com que tenia aquest motiu i ganes de fer un cartell especialment estètic per donar aquest missatge del fet que ja estem sortint de la pandèmia, tenia moltes ganes de participar-hi.

          Què vas guanyar?

El premi és en metàl·lic: són mil euros, que està bé, però per mi no és la part important. La part del premi que més m'agrada és que és el cartell que representarà les fires d'aquesl any i el publiquen per tot Girona. Llavors veuràs la teva obra impresa i col·locada per molts llocs de la ciutat. Això és el més bonic. Per a mi això és el premi.

Esperaves guanyar-lo?

Mai t’esperes guanyar un premi, però quan et presentes a algun concurs de vegades tens bones sensacions o no tan bones, tot i que no sempre que són bones treus un premi. Però sí que aquesta vegada jo pensava que tenia possibilitats, perquè estava molt satisfet de com m’havia quedat.

Com et vas sentir en guanyar aquest premi?

Em van trucar per telèfon i vaig estar molt content perquè era com una il·lusió que tenia des de jovenet. Una de les meves fites era poder fer el cartell de la festa major de la meva ciutat, perquè és un orgull. El que passa és que és complicat perquè hi ha gent molt bona que pot fer grans cartells. Quan em van dir que jo era el guanyador em va alegrar molt perquè era com un objectiu que tenia.

Per últim què et semblen les Fires de Girona, t’agraden?

Les Fires de Girona m’agraden molt. Sí que és veritat que amb el temps m’han anat agradant més, perquè les he anat descobrint. Quan ets petit només vas a les atraccions, però quan ja ets més gran comences a sortir de festa, anar a concerts, a les barraques i vas coneixent cada vegada més coses. Quan ets adult comences a anar a teatre, a concerts, a activitats que es fan inclús fora de la zona de la Devesa i descobreixes que hi ha un munt d’actes esportius, culturals, que es fan al voltant de la fira. De fet ara m’agraden més, perquè si mires el programa de les Fires penso que es fan moltes coses. Per això realment, estic molt content amb les fires.

Gràcies, Juanjo, per haver-nos atès! Ha estat un plaer poder parlar amb tu i felicitats per guanyar el premi. Et desitgem molta sort!


                           Juanjo Valeros amb el cartell de Fires d'aquest any.

                                                                                        Aina Mas i Ionela Spermezan