ERASMUS PROJECT "CIRCLE OF LIFE"

 

En el marc del projecte Erasmus plus "Beyond limits" i dins el segon any de treball que correspon al tema "Natural limits", hem elaborat aquest video i performance sobre la música de "Circle of life" d'Elton John.

La performance ha estat realitzada amb els alumnes d'ESO de l'institut, dirigits pel departament de música amb la Laia Amagat al capdavant. Ha estat una bona experiència, enriquidora i divertida que el programa Erasmus+ ens ha ofert.

La coreografia ha estat creada pel músic, musicoterapeuta i percussionista corporal, Santi Serratosa. 

A més del nostre centre hi han col·laborat les tres escoles que participen en el projecte:

Ignalinos Gymnazija de Lithuània i Mauritius Gymnasium d'Alemanya.

MOVE THE LIMITS

     

BEYOND LIMITS PROJECT

MUSICAL ANALYSIS STUDENT IMPROVISION DANCE PART

"MOVE THE LIMITS"

The project "Beyond the limits" is a European ERASMUS + project in which three centres from different countries of Europe (Lithuania, Germany and Catalonia) participate. The basic idea of ​​the project is to encourage students to strive for achievement, to go beyond the limitations they may have or think they have. The project is structured around three axes: social, natural and personal limitations.

Within the framework of the project "Beyond the limits", the students of the first year of musical analysis of the Institut Santiago Sobrequés have performed a creative process of improvisational dance around the idea of ​​the limit. Students have worked on different tools of makeshift movement and body awareness. They have also explored what qualities of movement they can generate from their personal limits.

This process is covered in the piece "Move The Limits", which presents a structure with scenes that represent different concepts related to the idea of ​​boundaries.

In addition, the features of the piece, which uses improvisational dance as an expressive language, represent another complementary work of the participants. At all times you have to go beyond the limit of uncertainty, being able to be present despite not knowing exactly what will happen. It must remain available upon becoming.

Ariadna Serrats, specialist of dance and body improvisation

Students of Music Analysis - 1BTX 

ENS EXPRESSEM AMB PEDRES

En el marc del projecte Erasmus+ Beyond limits, els alumnes de tercer d'ESO hem fet aquestes fotocomposicions per expressar situacions que van més enllà de les limitacions socials.

Avui en dia en tenim moltes, famílies en estat de pobresa, refugiats que han de fugir del seu país...per`també gent que vol intentar una vida en pau, digna i feliç, més enllà de les limitacions.

Ho hem aconseguit?

WATER IS VERY IMPORTANT

WORKING TOGETHER GIRONA-BÜREN

We wanted to work together with Mauritius Gymnasium to show to the students how water could be so important.

The projects made by catalan students were assessed by the German students using the "Two medals and one wish" way. And the projects made by German students were assessed by the catalan students using the "Two medals and one wish"way.

👉👉👉👉Here you can see the Mauritius Gymnasium Visual Thinking Projects with the feedback from the catalan students.

 

👉👉👉👉Here you can see the "INS Sobrequés Visual Thinking Projects.

 

Vera Schauten and Alex Asensio

ANEM BEYOND LIMITS I CANVIEM CANVIANT

Alumnes de 1er de Batxillerat de la modalitat d’arts plàstiques i visuals de l’Institut Santiago Sobrequés i Vidal. 

Canviem Canviant Instal·lació escultòrica
Lloc: Pont d’en Gómez 
Activitat adscrita al projecte Europeu d’Erasmus+ 

Projecte on es desenvolupa la creativitat al voltant de la temàtica del canvi climàtic i amb la finalitat de conscienciar sobre la importància i l’ús dels recursos naturals del nostre planeta.  Els alumnes han contraposat les dues idees: a la part superior els excessos de la societat del consum simbolitzats en els globus, i a la part inferior la quantitat de residus generats. La idea és reflexionar sobre aquestes dues realitats que tot sovint la societat occidental omet. 

Change through change  Sculpture Installation Location: Gómez bridge (Girona) Activity attached to the Erasmus+ European project 

A project where creativity is developed around the climate change and with the aim of rising awareness about the importance and the use of our planet natural resources Our students have compared both ideas: on the upper part we can see the society abuse on consuming, through the balloon’s symbols. And on the lower part, the amount of generated waste. The idea is thinking about these two realities which are very often omitted by western society. 

CARTILLA DE RACIONAMENT

Thrue some antien postcarts and photos from our city and country  we created some stories around the people who had so difficult time in the past and how they went Beyond their sociaL and personal limits.

- Això tan estany dius?...

-Això tan estrany que dius tu, és una cartilla de racionament, i suposo

que et deus preguntar per a què serveix, doncs; quan hi ha guerres i no hi ha prou menjar o productes de primera necessitat per a tothom, l’estat reparteix aquest document a totes les famílies perquè puguin anar a buscar queviures i no es morin de gana, i per aconseguir-les, fas hores de cua però no et fa res ja que és l’única manera d’obtenir-los. La veritat és que es passa molta gana quan s’està en períodes de guerra ja sigui postguerra o entre guerres.

Jo tenia família a Cuba i quan va començar la guerra civil espanyola la meva mare va decidir que era millor que ens n’hi anéssim, quan es va acabar vam tornar, vaig tenir sort de poder marxar, no tothom podia.

Allà vaig estar-hi els tres anys que va durar la guerra, mentre la família de part de pare estava lluitant pel bàndol republicà i la família de part de mare lluitava pel bàndol nacional; la guerra va dividir el país però també famílies.

Arribar fins allà ens va costar molt ja que era bastant complicat sortir del país en plena guerra; així que per sortir vam estar dos dies amagats en un camió de provisions que anava al front a portar-les als combatents del bàndol republicà, un cop allà, ens esperava un altre camió que ens portava fins a França i allà vam agafar l’últim transport; una barca que ens portava a Cuba. Aquesta evidentment no tenia les millors condicions però en aquell moment era la millor en diferència.

En arribar em vaig quedar impressionat amb les seves platges, ja que va ser el primer que vaig veure. Un cop instal·lats a casa la germana del meu pare, vam anar a les seves terres perquè ens les ensenyés i ens mostrés com es treballava allà. Ens va deixar dos dies per visitar una mica els pobles del voltant i descansar per poder treballar de valent les terres i poder sobreviure. Durant aquella època, em vaig adonar de com de bé que vivia abans de tots aquests fets, vam passar molta gana i des d’aquell moment em vaig prometre a mi mateix que durant tota la meva treballaria de valent per poder mantenir la meva família i que no passaríem mai més gana.

Així que com has pogut comprovar he complert la meva promesa; gràcies a les experiències que he viscut, he sabut valorar el que de veritat importa i he lluitat molt per poder aconseguir-ho.

Així que espero que tu algun dia també aprenguis a valorar les coses tal com jo faig, que encara que t’ho ensenyin no ho faràs fins que algun dia et falti alguna cosa; creu-me, ho sé per experiència pròpia.

Ara ja sóc gran i veig que ets l’únic que segueix interessant-se per mi i la meva vida així que espero que tot el que em preguntes i jo t’explico et serveixi per poder tenir un futur millor i que et formi com a persona.

Allà a Cuba vaig fer grans amistats i vaig viure moltes aventures que espero poder-te explicar algun dia, però és tard i la mare ja és aquí. Així que espero que ens veiem demà quan et vingui a recollir a l’escola…

Lia de Ciurana

 1rB

BEYOND LIMITS: QUAN CALLA LA CIUTAT

➽➽➽VIDEO_QUAN CALLA LA CIUTAT_GIRONA

➽➽➽VIDEO QUAN CALLA LA CIUTAT_LITHUANIA
➽➽➽VIDEO QUAN CALLA LA CIUTAT_BÜREN_ASSAIG

Els alumnes de 1r i 2n d'ESO i de 1r de batxillerat escènic han participat en el Erasmus+ Beyond limits, fent percussió corporal acompanyant la cançó del grup Txarango, "Quan calla la ciutat" de l'àlbum  El cor de la terra. 

La coreografia ha estat creada pel músic, musicoterapeuta i percussionista corporal, Santi Serratosa. 

El treball s'ha realitzat juntament amb les tres escoles que integren el projecte: 

Ignalinos Gymnazija de Lithuània i Mauritius Gymnasium d'Alemanya.

La filmació s'ha portat a terme al pati interior del centre i l'únic element de decoració ha estat una cadira per a cada estudiant amb la finalitat de formar part de la percussió i de mostrar la individualitat de cadascú. El vestuari ha consistit en una samarreta llisa de qualsevol color i un pantaló fosc. 

La finalitat d'aquest projecte ha estat mostrar un mosaic variat en el color i els vincles de comunicació que s'estableixen entre uns i altres a partir de la interacció. Durant aquest curs 2017-18, el treball de l’Erasmus+  Beyond limits s'ha dedicat al vessant social. És per aquest motiu que s'ha escollit la cançó  "Quan calla la ciutat" pel contingut de la lletra en què parla dels somnis personals i encoratja a viure i compartir el dia a dia amb coratge.

WHEN  THE  TOWN  GOES  SILENT We’ve got a little world which isn't in the maps A train towards the night and a single ticket flight D’you want to come with me? Do no take any luggage You know the ways this path is  We have a piece of sky and just a starting  day A secret little hide with all the open doors We do not stand the law the way it is stated In our hands nothing is forever.  And in the night, when the town goes silent Off we fly all over the rooves With a desire:hold me tight and don't even look down Be the wind We’re still bringing inside. Those children's dreams Who were looking for pirates Amongst the stars.  Nobody said the time will not give us some scars. Along the tranquil paths there is little poetry A small piece of heaven on all this sad land You are the sadness I prefer  And in the night, when the town goes silent ...

QUAN  CALLA  LA  CIUTAT  Tenim un món petit que no apareix als mapes Un tren a l'infinit i un vol sense tornada Si vols venir-hi amb mi no portis equipatge Ja saps com és aquest camí. Tenim un tros de cel i un dia que comença Un petit cau secret amb les portes obertes No tolerem la llei tal com esta establerta I a les nostres mans no hi ha res per sempre. I alguna nit quan calla la ciutat sortim volant per sobre les teulades, amb un desig agafa'm fort i no miris avall sigues el vent, portem a dins encara els somnis d'aquells nens que buscaven  els pirates pels estels. Ningú ens ha dit que el temps no deixa cap ferida però pels camins tranquils hi ha poca poesia petit trosset de cel en aquesta terra trista tu ets la meva tristesa preferida. I alguna nit quan calla la ciutat

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

The 21st of March is the  World Poetry Day. On this ocasion, the Institució de les Lletres Catalanes porposed a poem and translate it into a different languages. Here is the video. Enjoy it!

Amb motiu del Dia mundial de la poesia (21 de març), cada any la Institució de les Lletres Catalanes proposa un poema i en dona la traducció a diferents idiomes.

Aquest any, el poema triat és “A hora foscant”, de Josep Carner. Els alumnes de 3r d’ESO han estudiat aquest poema i n’han llegit la versió en alguns idiomes. A més, han relacionat el contingut del text amb la situació del confinament.

Video de poemes Josep Carner

ESCOLES VERDES I AULES NETES

Pruner nou

En el marc del Projecte Erasmus+ Beyond Natural Limits, desenvolupem la tasca d'Escoles verdes. Aquí teniu el que hem realitzat.

➤QUÈ FEM?

Els delegats d’escoles verdes de cada curs, juntament amb algunes professores, ens encarreguem de procurar que les classes estiguin netes i endreçades. Cada mes els encarregats assistim a una reunió per obtenir les avaluacions d’aules netes i pesar les piles que recol·lectem cada classe per al concurs de l’Apilo. També podem parlar de com va cada grup i si hi ha cap problema relacionat amb el tema.

➤COM AVALUEM LES AULES?

Els delegats d’una classe, acompanyats d’una professora, amem a les aules sense avisar prèviament per obtenir resultats genuïns. Puntuem les classes sempre seguint el full d’avaluació tot comprovant que:

• no hi hagi papers pel terra.
• es faci adequadament la separació de residus.
• l’aula estigui ben ordenada.
• el mobiliari estigui net.
• els llums estiguin apagats.
• la pissarra estigui neta.
• les parets estiguin netes.
• a l’hora de sortir, totes les cadires estiguin sobre les taules.
• es faci el buidatge de les papereres.
• les cartelleres estiguin endreçades.

➤CONCURS "APILO"

Aquest 2n trimestre s’està fent un concurs per classes. Consisteix a recol·lectar el màxim de piles possible en pes. A la classe que més piles porti, se li ha promès un premi. El concurs acaba el 30 d’abril.

➤CARTELLERA VERDA

Aquest any hem pensat que cal fer-nos veure més. Per això, els delegats estem dissenyant uns títols que segurament  penjarem a un suro, a l’entrada de l’institut.

➤NOVETAT PROP DELS LLAPIS

El dia 13 de febrer d’aquest any, tots els alumnes d’ESO que formen part d’Escoles Verdes, han complert amb la tradició de plantar un arbre a la zona dels llapis. Aquest any, l’arbre ha estat un pruner, i s’ha plantat en el lloc d’un antic arbre mort. Esperem que creixi fort i frondós.

Estel Hortós i Norah Salazar

TEMPORAL GLÒRIA

El temporal Glòria va afectar  gran part de Catalunya, sobretot  la costa del Mediterrani. Ara farem un balanç d’aquest temporal mirant els efectes que ha produït i possibles solucions que es podrien prendre després d’aquest fet catastròfic.

A Girona van activar la situació d’emergència per perill de desbordament de l’Onyar al seu pas per la ciutat. Aquest riu no es desborda des de 1970, i l’alcaldessa de Girona va activar aquesta alerta quan van arribar a 535 metres per segon (el límit és 600). A altres zones  de Girona hi va haver problemes més greus. El riu Daró es va desbordar i va tallar diverses carreteres i inundar alguns que altres pobles de la zona com Verges. A més a més el fort temporal va produir un gran tall elèctric que va deixar  més de 300.000 llars i escoles sense electricitat a la ciutat de Girona. 

A més a més, el pantà de Susqueda va arribar al seu màxim de capacitat d’aigua i van haver d’obrir les comportes. Com a conseqüència moltes parts de la província de Girona van quedar inundades o amb perill de ser-ho. Pel que fa a les xarxes ferroviàries, es van produir grans retards a causa de les dures condicions meteorològiques que van afectar la via entre Maçanet i Figueres. 

Aquests fets van produir que a Girona s’anul·lessin les classes escolars durant els dies 21, 22 i 23 de gener. Això va provocar eufòria en els nens i nenes que havien d’anar a l’escola, però per contra, preocupació dels pares per l’educació dels seus fills. 

Temporal Glòria a Pont Major, Girona

A Barcelona moltes platges van quedar-se sense sorra, ja que l’aigua “se la va menjar”. A més a més molts immobles van quedar inundats i destrossats a causa del fort impacte de l’aigua. L’esdeveniment més fort es va produir al Port Olímpic de Barcelona, on l’aigua impactava amb força. En aquest sentit les onades van sobrepassar els espigons i han entrat en el Port Olímpic on han arribat a inundar alguna embarcació i diferents  garatges on hi guardaven materials entre altres coses. Una de les anècdotes que  ha donat molt a parlar ha sigut el tema paraigües. Vèiem paraigües trencats en totes les papereres, i això és a causa de la ignorància d’algunes persones en voler portar paraigües durant un fort temporal amb ràfegues de vent superiors a 100 km per hora.

A la província de Tarragona els fets han sigut de caos extrem. La borrasca Glòria ha engolit el Delta de l’Ebre i hi ha provocat grans desastres perquè el nivell del mar ha pujat. Ha produït grans inundacions i ha fet desaparèixer nombroses platges. A més a més l’aigua salada ha entrat a dins dels camps d’arròs, fet que ha perjudicat en el conreu. Ara intenteran treure l’aigua salada i intentar incorporar-ne de dolça. El fet d’haver-se quedat sense Delta de l’Ebre a part de perjudicar en els camps d’arròs, també ha perjudicat en la migració d’aus com els flamencs, les cigonyes, les becades...

Delta de l'Ebre després del temporal

Jofre Roca i Genís Germán

ACCIDENT MORTAL A UNA PETROQUÍMICA.

L’accident ja deixa tres morts i set ferits. L’accident es va produir al voltant de les set del vespre.

El dia 14 de gener es va produir una explosió i un incendi en una central petroquímica de Tarragona, actualment hi ha tres morts i set ferits, un d’ells greus. L’accident es va produir cap a les 18:41 de la tarda, quan una cisterna d’òxid d’etilè va explotar i va causar un incendi.

Dos treballadors de l’empresa química IQOXE van morir i un veí del barri de Torreforta també, a causa d’una planxa que va impactar a l’edifici on residia i el terra del pis superior va caure a sobre la víctima. La planxa va recórrer 2,5 km a 550 km/h fins a arribar a l’edifici on vivia la víctima.

Trajectòria de la planxa 

El polígon industrial té una sèrie de sirenes que es disparen quan hi ha algun incident. En aquest cas, però, les alarmes no van sonar i això va produir certa confusió entre els veïns de la zona. Tot i així els veïns van saber que corrien risc quan van sentir l’explosió. L’empresa defensa que l’actuació va ser correcta.

Els bombers van actuar ràpidament i deu minuts després el foc va ser extingit. Encara no se saben les causes, però la Generalitat i la pròpia empresa química IQOXE ja estan investigant per trobar-les.

Mentrestant els veïns de la zona han expressat el seu descontent convocant manifestacions davant l’Ajuntament i una de les fàbriques. El conseller d’Interior de la Generalitat Miquel Buch, ha intentat, davant d’aquesta situació, restablir la tranquil·litat.

Dos dies després de l’explosió els bombers van retirar l’òxid de propilè, per fer-ho van utilitzar nitrogen i uns conductes específics.

IQOXE i l’òxid d’etilè

IQOXE (Indústries Químiques de l’Óxid d’Etilè) és l’única companyia petroquímica que produeix òxid d’etilè a la Península i subministra òxid d’etilè a Espanya i Portugal. La planta d’IQOXE a la Canonja és relativament nova, va ser inaugurada el març de 2017, després d’una inversió de 10 milions d’euros. La planta compta amb unes instal·lacions noves recenment estrenades.

L’òxid d’etilè és un gas incolor, altament inflamable. Els experts afirmen que el gas no és tòxic, tot i que, l’Institut Nacional del Càncer de EUA, parla sobre que l’exposició a aquest producte químic pot provocar limfoma i leucèmia.

Com ho han viscut els veïns?

Aquests dies han estat carregats d’incerteses, por i impotència, ja que als veïns no els agrada que no siguin alertats davant un greu risc. Els veïns no se senten segurs i per això han convocat manifestacions en contra de l’actuació del Govern i de la companyia IQOXE, ja que han mort tres pesones i set n’han resultat ferides.

Més de 800 persones es van manifestar el dia 29 de gener, els veïns de Bonavista i La Canonja van sortir des dels seus respectius barris seguint la carretera fins a trobar-se a l’altura de les instal·lacions de IQOXE a la N-340.

La presidenta de l’Associació de Veïns de Bonavista declara: “El barri està unit i seguirem batallant fins que ens sentim segurs i tinguem explicacions”. També Marta Arjona, de l’Associació Canonja 3 ha dit: “Estem contents i ens seguirem manifestant, però aquí hi hauria d’haver 200.000 persones...Tothom hauria de sortir al carrer, ha passat una cosa molt grossa aquí al costat de casa”.

Gerard Guixeras i David Vera

LA MARATÓ DE TV3-MALALTIES MINORITÀRIES

La Marató de TV3 és una telemarató anual amb fins benèfics que se celebra el diumenge abans de Nadal. L’esdeveniment s’emet a TV3 i està organitzat per la Televisió pública de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3.

Des de la primera edició de 1992, l’objectiu del programa és recaptar fons per la investigació mèdica. Des de 1996 aquesta fundació, s’encarrega de gestionar els diners, seleccionar els millors projectes de científics i finançar les campanyes publicitàries de sensibilització.

Aquest any el tema tracta sobre les malalties minoritàries,  n’hi ha entre 6000 i 8000.

Que són les malalties minoritàries? 

Són malalties molt poc freqüents que afecten un màxim de 5 persones per cada 10.000 habitants. Inclouen un conjunt de malalties molt diferents entre si, però tenen en comú que solen ser greus, cròniques, progressives i discapacitants.

Quin és el seu origen? 

La majoria de malalties minoritàries, aproximadament un 80%, són d’origen genètic. Això vol dir que la causa és heretada dels progenitors. 

Exemples:

La malaltia de Morquio: És una afectació genètica i fa una deficiència en el creixement dels ossos i malformacions al tòrax i a les cames. En els infants, els primers símptomes són als 2 anys, encara que la malaltia sigui des del naixement. No té tractament, però hi ha esperança.

Nevus congènit melanocític gegant:  És una malaltia a la pell que crea gran taques des del naixement i que predisposa a tenir càncer o afectacions neuronals. De moment no hi ha cura.

Recaptació:    

Fins ara la Marató de 2019 ha recollit gairebé 9 milions i mig d’euros. Esperem que al març, al finalitzar la recaptació, se n’hagin recollit molts més.

L’any en el qual més diners s’han recaptat va ser al 2018, per a la investigació del càncer: 15.068.252€.

Lema de a Marató 2019

El nostre institut també hi ha participat, i els alumnes vam assistir a una xerrada informativa sobre la Marató i les malalties minoritàries.

Diploma de col·laboració de l'institut 

Doae El Haimre i Robert Ortega

EL BÈLIT AL BARRI DE SANT NARCÍS

Parlar de bèlit porta inevitablement a parlar del barri de Sant Narcís, on s’ha recuperat aquest joc tan popular i que tants records porta als nostres avis i pares. Tots hi jugaven de petits!

-Qui no havia jugat a bèlit?- diu el meu avi- Ell, hi jugava a la Devesa.

Era un joc que estava a les places, al carrer, amb dos elements molt senzills: un pal d’uns 2 pams que s’anomena cana que servia per picar un altre pal més petit amb dues puntes, el bèlit.

Amb dos equips, un tirant i un recollint es tractava de veure qui feia més « canes = mesura del pal de picar» és a dir qui feia aixecar el bèlit de terra amb la cana i la picava més lluny.

A Sant Narcís fa 12 anys que s’hi celebra el Campionat mundial de bèlit.

Tot va començar quan es va escriure un article en el programa de festa major parlant dels jocs populars de carrer dels anys 60 i 70, i uns quants amics enyoraven i deien que els agradaria tornar a jugar, quants records que els portava de petits… i així va ser, que aprofitant la festa major del barri van muntar una demostració del joc, i amb el temps ha acabat essent un campionat on hi participen més de 14 equips, mou més de 250 persones. La majoria són del barri, però també n’hi ha de Barcelona, Sarrià, Bescanó...

S’hi ha engrescat gent de totes les edats, hi ha equips mixtes amb petits i grans.

És molt interessant veure com ha sorgit una activitat que uneix  la gent i que hi pot participar tothom i él més important, apte per a petits i grans.

Durant tots els caps de setmana de primavera, i previs a la festa major del barri de Sant Narcís, podeu veure partits de bèlit als Jardins d’Ignasi Bosch. És un lloc molt de pas entre Can Gibert i Sant Narcís, i tothom que hi passa es queda mirant el partit, i alguns comentant « jo hi jugava de petit ».

El cap de setmana de la festa, (primer cap de setmana de juny) no us perdeu la gran final de bèlit amb els equips finalistes de la lligueta.

En Miquel, és a dir, jo, recollint el premi al Màxim recollidor

Aquest joc popular es juga a molts pobles i ciutats d’arreu del món, i té diversos noms i petites variants: Bòlit, Bèlit (Catalunya), Txirikila (País Basc), Dandi Biyo (Nepal), Bilharda (Galícia), Estormija (Castella), Gili Danda (Índia i Paquistà), Jachigi (Corea), Kibbel-Kabbel (Alemanya), Pandolo (Eslovènia), Liriu (Astúries), Lippa (Itàlia).

L’any passat fins i tot una delegació de diverses persones van anar a jugar a Itàlia en el marc d’un festival que fan de jocs popular a Verona. També s’ha participat en el Festival Dau, de Barcelona.

Tota aquesta informació la puc explicar en primera persona perquè fa més de 7 anys que jugo a Bèlit, en un equip creat de l’Esplai de Sant Narcís, que es diu Mosquetes Mortes, sóc el capità.

El meu avi havia jugat a bèlit, i el meu pare i la meva germana també hi juga. A la família som tres generacions que hem jugat o juguem al bèlit.

Tot seguit podeu llegir la normativa de del joc (extreta del blog)

Seguint el blog podreu veure tota la informació del joc, del campionat, i per tant de tots els equips que hi participen.

Un bon joc recuperat!

Miquel Gil