➽➽➽VIDEO QUAN CALLA LA CIUTAT_BÜREN_ASSAIG
Els alumnes de 1r i 2n d'ESO i de 1r de batxillerat escènic han participat en el Erasmus+ Beyond limits, fent percussió corporal acompanyant la cançó del grup Txarango, "Quan calla la ciutat" de l'àlbum El cor de la terra.
La coreografia ha estat creada pel músic, musicoterapeuta i percussionista corporal, Santi Serratosa.
El treball s'ha realitzat juntament amb les tres escoles que integren el projecte:
La filmació s'ha
portat a terme al pati interior del centre i l'únic element de decoració ha
estat una cadira per a cada estudiant amb la finalitat de formar part de la
percussió i de mostrar la individualitat de cadascú. El vestuari ha consistit
en una samarreta llisa de qualsevol color i un pantaló fosc.
La finalitat
d'aquest projecte ha estat mostrar un mosaic variat en el color i els vincles
de comunicació que s'estableixen entre uns i altres a partir de la interacció.
Durant aquest curs 2017-18, el treball de l’Erasmus+ Beyond limits s'ha
dedicat al vessant social. És per aquest motiu que s'ha escollit la
cançó "Quan calla la ciutat"
pel contingut de la lletra en què parla dels somnis personals i encoratja a
viure i compartir el dia a dia amb coratge.
WHEN THE TOWN GOES SILENT
We’ve got a little world which isn't in the maps
A train towards the night and a single ticket flight
D’you want to come with me? Do no take any luggage
You know the ways this path is
We have a piece
of sky and just a starting day
A secret little hide with all the open doors
We do not stand the law the way it is stated
In our hands nothing is forever.
And in the night,
when the town goes silent
Off we fly all over the rooves
With a desire:hold me tight and don't even look down
Be the wind
We’re still bringing inside.
Those children's dreams
Who were looking for pirates
Amongst the stars.
Nobody said the
time will not give us some scars.
Along the tranquil paths there is little poetry
A small piece of heaven on all this sad land
You are the sadness I prefer
And in the night,
when the town goes silent
...
|
QUAN
CALLA LA CIUTAT
Tenim un món petit que no apareix als mapes
Un tren a l'infinit i un vol sense tornada Si vols venir-hi amb mi no portis equipatge Ja saps com és aquest camí. Tenim un tros de cel i un dia que comença
Un petit cau secret amb les portes obertes
No tolerem la llei tal com esta establerta I a les nostres mans no hi ha res per sempre. I alguna nit quan calla la ciutat sortim volant per sobre les teulades, amb un desig agafa'm fort i no miris avall sigues el vent, portem a dins encara els somnis d'aquells nens que buscaven els pirates pels estels. Ningú ens ha dit que el temps no deixa cap ferida però pels camins tranquils hi ha poca poesia petit trosset de cel en aquesta terra trista tu ets la meva tristesa preferida. I alguna nit quan calla la ciutat |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada