CARTILLA DE RACIONAMENT

Thrue some antien postcarts and photos from our city and country  we created some stories around the people who had so difficult time in the past and how they went Beyond their sociaL and personal limits.

- Això tan estany dius?...

-Això tan estrany que dius tu, és una cartilla de racionament, i suposo

que et deus preguntar per a què serveix, doncs; quan hi ha guerres i no hi ha prou menjar o productes de primera necessitat per a tothom, l’estat reparteix aquest document a totes les famílies perquè puguin anar a buscar queviures i no es morin de gana, i per aconseguir-les, fas hores de cua però no et fa res ja que és l’única manera d’obtenir-los. La veritat és que es passa molta gana quan s’està en períodes de guerra ja sigui postguerra o entre guerres.

Jo tenia família a Cuba i quan va començar la guerra civil espanyola la meva mare va decidir que era millor que ens n’hi anéssim, quan es va acabar vam tornar, vaig tenir sort de poder marxar, no tothom podia.

Allà vaig estar-hi els tres anys que va durar la guerra, mentre la família de part de pare estava lluitant pel bàndol republicà i la família de part de mare lluitava pel bàndol nacional; la guerra va dividir el país però també famílies.

Arribar fins allà ens va costar molt ja que era bastant complicat sortir del país en plena guerra; així que per sortir vam estar dos dies amagats en un camió de provisions que anava al front a portar-les als combatents del bàndol republicà, un cop allà, ens esperava un altre camió que ens portava fins a França i allà vam agafar l’últim transport; una barca que ens portava a Cuba. Aquesta evidentment no tenia les millors condicions però en aquell moment era la millor en diferència.

En arribar em vaig quedar impressionat amb les seves platges, ja que va ser el primer que vaig veure. Un cop instal·lats a casa la germana del meu pare, vam anar a les seves terres perquè ens les ensenyés i ens mostrés com es treballava allà. Ens va deixar dos dies per visitar una mica els pobles del voltant i descansar per poder treballar de valent les terres i poder sobreviure. Durant aquella època, em vaig adonar de com de bé que vivia abans de tots aquests fets, vam passar molta gana i des d’aquell moment em vaig prometre a mi mateix que durant tota la meva treballaria de valent per poder mantenir la meva família i que no passaríem mai més gana.

Així que com has pogut comprovar he complert la meva promesa; gràcies a les experiències que he viscut, he sabut valorar el que de veritat importa i he lluitat molt per poder aconseguir-ho.

Així que espero que tu algun dia també aprenguis a valorar les coses tal com jo faig, que encara que t’ho ensenyin no ho faràs fins que algun dia et falti alguna cosa; creu-me, ho sé per experiència pròpia.

Ara ja sóc gran i veig que ets l’únic que segueix interessant-se per mi i la meva vida així que espero que tot el que em preguntes i jo t’explico et serveixi per poder tenir un futur millor i que et formi com a persona.

Allà a Cuba vaig fer grans amistats i vaig viure moltes aventures que espero poder-te explicar algun dia, però és tard i la mare ja és aquí. Així que espero que ens veiem demà quan et vingui a recollir a l’escola…

Lia de Ciurana

 1rB