ROSA FONT, ESCRIPTORA-PROFESSORA-POETESSA

Rosa Font fa 37 anys que treballa, i 35 que treballa al Sobrequés. Deu ser una de les professores més antigues de l' institut. És una escriptora que ha guanyat diversos premis de narrativa i de poesia, entre els quals el prestigiós Carles Riba. Aquest any es jubilarà, es l'últim any que treballa aquí i li hem volgut fer aquesta entrevista.

• Què t’agradaria haver estudiat que no has estudiat? Si no fossis professora de què voldries treballar?

• M’agradaria haver estudiat més llengües i també Història de l’Art. Però he de dir que els estudis de Filologia i la feina com a ensenyant sempre m’han produït molta satisfacció. He tingut la sort de treballar en allò que m’agrada.

• A quants centre es has estat? i quin t’ha agradat més?
• A part de Sobrequés, vaig treballar a l'institut Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols i en tinc un gran record. Des d'algunes aules es veia el mar i hi havia molt bon ambient entre els professors i també entre els alumnes i els professors.

• De jove, eres de les que estudiaven molt o apuraven a l’últim dia?

• Com que m’agradava el que estudiava, vaig ser prou bona estudiant. Tot i això, sempre vaig procurar participar en les activitats que s’organitzaven a  la universitat o al meu poble, Sant Pere Pescador.

• Ha influenciat ser professora amb algunes coses de la teva vida quotidiana?
• La vida sol estar lligada a la feina, encara que no ho vulguis. Com a professora, et condicionen els horaris, la preparació de les classes, la correcció dels exàmens...

• Què en penses, del model educatiu actual? hi faries algun canvi?
• Considero que el model educatiu actual té coses bones i coses que s’haurien de canviar. En general, em sembla bé la immersió lingüística que s’aplica als centres i l’acollida que es fa als alumnes nouvinguts. Però a la secundària, en concret, caldria donar més rellevància als estudis de cicles professionals i oferir més places, i fer que l’ensenyament inclogués més matèries artístiques i valorés més les humanitats, per tal d’estimular l’esperit crític. D’altra banda, cal que els alumnes es responsabilitzin com a estudiants i valorin la dedicació dels professors.

• Com gestiones la disciplina a la classe?

La professora Rosa Font amb l'entrevistadora

• Cada grup és diferent i sempre es creen uns vincles que responen a maneres de ser dels alumnes, a la seva edat i a les seves circumstàncies personals i familiars. Per això sempre parteixo de la base que el que és prioritari és el respecte entre les persones, la il·lusió i les ganes d’aprendre i el silenci quan cal. Això no vol dir que no cregui en l’ensenyament participatiu. Al contrari, considero que és bàsic que els alumnes col·laborin a classe, comentin el que és més rellevant del seu aprenentatge i que s’adonin que a mesura que aprenen, se’ls obren nous mons. 

• Et sents malament quan molts alumnes suspenen en un examen teu?

• No em satisfà que un examen el suspenguin molts alumnes. Si passa, pot ser que, de vegades, hi hagi un desajust: alguna cosa que no he sabut comunicar prou bé o el desinterès per part dels alumnes.

• Quin és el teu curs preferit?

• Els meus cursos preferits són els batxillerats, perquè em sembla que em puc relacionar millor amb els alumnes més grans. O bé els cursos de 3r i 4t d’ESO.

• Creus que ha canviat molt l’institut des que vas arribar?

• L’institut ha canviat molt, sí: tant a nivell d’espai com de professorat. Al principi, el centre era més petit, i la relació amb els professors era més intensa entre tots els membres del claustre. El nostre institut s’ha anat definint amb els anys i ha anat canviant i actualment funciona prou bé: s’organitzen activitats i sortides, s’ha obert més a la ciutat i s’hi respira un bon ambient, tot i que sempre hi ha alguns aspectes que es poden millorar. Com sempre.

• Quin és el llibre o poema que més t’hagi costat escriure? i el que més t’ha agradat? i el que menys?

• Es fa difícil de contestar: totes les obres de creació requereixen un esforç i dedicació física (hores) i mental, de manera que quan escric, em sento immersa en aquell univers que estic imaginant o construint. Potser podria dir que vaig riure molt mentre escrivia la novel·la juvenil Envia’ns un àngel.

• Quin és el teu escriptor preferit? per què?

• Tinc molts escriptors preferits: com a poetes, et diria Rainer M. Rilke, Emily Dickinson, Joan Maragall, i entre els poetes actuals, Francesc Parcerisas, M. Mercè Marçal...

• Com passaràs el temps lliure ara que et jubilaràs?

• Ara tindré més temps per escriure, per llegir, per passejar-me enmig dels arbres o ran de mar... En fi, ara inicio una nova etapa.

Et desitgem molta sort en aquesta etapa que comences.

Moltes gràcies

Marta Castillo Tomàs