23 de maig 2016

PROJECTE BÒLIT

Descobrint  l'entrada
El projecte bòlit consisteix a fer raonar al públic si un documental és fake o cert. El fake és una paraula anglesa que serveix per referir-se generalment a un fitxer informàtic o un servidor fals, que no és el que sembla. També es pot utilitzar per descriure un muntatge fotogràfic, un anunci fals, etc.
  
El nostre projecte consistia a fabricar una càpsula del temps que barregés elements reals amb d’altres imaginaris. Partia d'alguns elements clau de la història, en el nostre cas de l'arquitectura de l'institut Santiago Sobrequés, l'enterrament de llibres cremats de COU (era un curs que s'havia de fer a Espanya dels 17 als 18 anys per entrar a la universitat després d'haver fet el batxillerat unificat polivalent) a sota de l'escultura "Llapis" de Torres Monsó el 1999, imatges d'arxiu de les reformes del recinte o les tècniques constructives utilitzades a l'institut. Tots aquests fets són peces fonamentals per materialitzar un treball que explora aspectes desconeguts de l'entorn proper i quotidià dels alumnes de 4t d'ESO de l'assignatura de Visual Plàstica, de la professora Sara Ortiz.

Azahara Cerezo, la formadora,  va proposar fer aquest projecte  a la classe de visual i plàstica de 4t ESO. Cerezo, com explica ella mateixa a la seva pàgina web,  explora formes urbanes i relacions de (in)visibilitat en l’espai públic físic i virtual mitjançant l’accés i ús de dades en temps real processos de reapropiació i desplaçaments estratègics. Els seus treballs aborden contradiccions en la singularitat del territori, la dimensió física és liquada per la digitalització, configurant accions -sovint en línia-, vídeos experimentals i instal·lacions. Els seus treballs es vinculen amb freqüència a la producció en context en residències artístiques i a la col·laboració amb altres artistes.
Aquest projecte ens ha semblat molt divertit i el fet de descobrir que l’institut té un soterrani i no és un soterrani com els que trobem a les cases o o als supermercats, sinó que es tracta d’un soterrani sense porta, és a dir, només en Fede (el conserge) sap entrar. L’entrada és a la part de les escales que hi ha al passadís de la dreta de consergeria i per accedir-hi vam haver d'obrir una trapa a terra. L’emoció estava servida!

El camí era molt estret i ens havíem d’ajupir per poder desplaçar-nos, el soterrani estava ple de gotes d’aigua de la humitat que hi havia. El director ens va explicar que en realitat aquell espai es va fer per alçar l’institut i d’aquesta manera la humitat es quedava sota.
Vam realitzar un vídeo a tall de documental amb el projecte realitzat, que va ser una de les experiències més interessants que hem fet.
Joan Bahí - Amin Bellaha

4 comentaris:

  1. Quina activitat més xula, nois. Un bon article!

    ResponElimina
  2. Va ser un projecte molt divertit i interesant!

    ResponElimina
  3. Va ser un projecte molt divertit i interesant!

    ResponElimina