RELATS DE CAP DE CREUS

ELS SECRETS DEL MAR

No feia ni una hora que la sortida havia començat, però les ganes d’emprendre tota l’aventura fins a Port de la Selva eren difícils d’amagar.

Ens van deixar a un indret molt acollidor, anomenat “Paratge de Tudela”. Alguns deien que aquell lloc amagava mil i un tresors i nosaltres, com era d’esperar, no ens en volíem perdre ni un.

Així és que, amb la cantimplora omplerta fins d’alt i les bambes ben lligades vam començar a investigar aquella  zona tan misteriosa i especial.

Al cap de cinc minuts ja sentíem una forta olor i un so molt familiar provinent del mar. Aquelles onades que es movien  feroçment però a la vegada d’una forma molt dolça i tendra eren el secret del qual molts parlaven. Desprenia olor a vida, felicitat, era allà on de veritat desitjàvem quedar-nos i poder gaudir, un cop més, el vent salat i les roques lliscants.

Si obres els ulls, les llàgrimes apareixen al teu rostre i, si per casualitat, decidies obrir la teva boca, els pulmons se t’omplien de vida.

Recordem de forma vaga però real, com, alguns companys s’amagaven rere les roques per a poder esbossar un petit dibuix d’aquell lloc tan magnífic. D’altres, amants de la fotografia, esperaven el moment oportú per a poder disparar l’autòmat i tenir guardada una imatge pura i precisa d’aquell paratge.

De sobte, des de més amunt, algú va cridar amb un gran somriure entre els llavis, que havia trobat el seu tresor més gran. I és que pocs metres més enllà, hi havia un gran mirador que permetia veure amb total perfecció, totes i cadascuna de les parts més difícils a descobrir d’aquell magnífic lloc.

Amb el cor robat i amb ganes de caminar, vam emprendre aquella gran excursió. No gens menys, tots i cadascun dels llocs pels que vam passar, tenien secrets dels quals ningú s’hi va fixar. Secrets que potser mai s’arribaran a descobrir o d’aquells que només els grans amants de la natura, podran arribar a conèixer algun dia.

Així doncs, al arribar a casa i estirar-nos  al llit, baldats però contents desprès de la gran caminada, no deixàvem de pensar i d’imaginar, qui dels cinc tindria més sort i podria tornar a aquell lloc que en va captivar tant. Aquell lloc on les pedres tenien formes d’animals i on el mar et somreia tendrament.

Pau Vicens, Irene Carreras, Ariadna Chamorro, Enric Cullell, Toni Cortado de  primer de batxillerat