Eren dos quarts de nou del matí, tots els alumnes de 3er i 4rt d’ESO estàvem esperant mig adormits per partir cap al parc del migdia. El cel era gris i encara no havia sortit el sol, les temperatures eren mínimes i quasi bé ningú portava guants, bufanda o un “buff”. Només el fet de córrer a aquella hora del matí feia que els ànims dels corredors baixessin. La passarel·la de fusta que travessava tot el llac del parc era molla i no hi havia quasi ningú en aquell indret, només algunes persones fent footing o la noia del bar, ben abrigada per no passar fred, preparant les taules dels clients. El motiu pel qual anàvem a córrer tots els alumnes era per recaptar diners per ajudar nens d’Àfrica que no tenen aliment ni beure.
Els participants s’agrupaven en parelles, primer
corria un durant 30 min. i l’altre li comptava les voltes i quan s’acabaven els
30 min. corria l’altre.
El recorregut no era ni curt ni llarg, es podia
aguantar perfectament els 30 min. corrent, però molta gent caminava i feia
poques voltes. Hi havia un tram una mica perillós perquè relliscàvem en girar
per anar cap a la passarel·la de fusta, ja que estava bastant molla, i quèiem.
En acabar la cursa, tots els alumnes vam tornar al
centre cansats i desitjant poder descansar ja que l’hora que seguia era
pati. Però abans de poder anar a buscar
l’esmorzar a les nostres classes ens van cridar per grups per entrar al
vestuari si ens volíem canviar. Ja acabat el pati vam seguir les classes amb
normalitat.
Arnau Ferreiro, Maria Hidalgo, Abderraouf
Badi
L'article esta molt ben fet, la veritat esque va ser molt esgotador però va ser gratificant.
ResponEliminaMOLT BONA CRONICA, FELICITACIONS.
ResponEliminaESTA MOLT BE RECAPTAR DINERS PER AQUESTES COSES,M'AGRADA MOLT LA CRONICA
ResponElimina