Foto de grup d'alguns alumnes de l'intercanvi |
La setmana del 20 al 27 de març alguns alumnes de l’optativa de francès i del Batxibac van fer un intercanvi amb alguns dels alumnes d’un institut del poble francès de Lectoure. Per fer conèixer aquesta experiència hem decidit entrevistar-los i que ens ho expliquin de primera mà. Hem entrevistat les professores Begoña Cortina i Sandrine Doucinet, i els alumnes participants de l'intercanvi Júlia Miquel, Joaquin Ciancio i Carla Jou.
- Què us ha semblat l’estada a França?
Begoña i Sandrine- Molt positiva. Ja fa temps que anem al mateix institut a França i de moment sempre ha anat molt i molt bé. Home, sempre patim una mica per si passa alguna cosa però sempre sol anar bé. Per sort, el comportament i l'actitud dels alumnes sempre són boníssims.
Ju(Júlia)- M’ha agradat molt i l’any que ve m’agradaria repetir.
J(Joaquin)- M'ho vaig passar molt bé, i penso que és una experiència que tothom hauria de fer.
C(Carla)- Molt bé, millores l’idioma i a més a més coneixes a gent nova i tens l’oportunitat d’anar a diferents llocs.
- Heu sabut mantenir una conversa en francès? Algun cop us costava comunicar-vos?
Ju- Al principi em costava bastant però al final ja vaig acabar mantenint converses en francès.
J- Jo pensava que els entendria molt menys. Al final sí que vaig mantenir converses en francès tot i que em costava.
C- Al començament fa una miqueta de vergonya per l’accent i això però després ja està i pots parlar amb més normalitat.
- Creieu que l’intercanvi us ha ajudat a millorar el vostre nivell de francès? Quines són les paraules o expressions que més vau utilitzar?
Ju- Sí, sobretot m’ha ajudat a millorar la comprensió oral i l’accent. “J’ai assez mangé”.
J- Definitivament si, ha sigut poc temps, però crec que he pogut aprendre bastant pel que fa a comprensió oral a més d'aprendre paraules i expressions que no aprendríem a l'institut. “On y va?” “melange”.
C- Sí, ara és més fàcil entendre la parla i també conec expressions que no sabia. “Ah bon!?”
- Què és el que destacaries del poble Lectoure?
B i S- És un poble molt petit i tranquil, molt maco. Però de fet, molt pocs alumnes vivien a Lectoure. Estaven en cases al camp o en poblets més petits.
La gent és molt amable i generosa.
Ju- Sincerament res, és molt petit i no hi ha gaire cosa per veure. Tot i que em va sobtar molt que a un poble tan petit hi haguessin aigües termals.
J- No ho sé, quan érem allà vam anar a veure uns trossos de muralla i la catedral. En general és un poble petit amb un carrer principal on hi ha totes les botigues.
C- La piscina, hi havia una piscina que semblava estar bé, però en aquell moment l'aigua era verda i no gaire neta.
- És molt diferent la gent i els costums en comparació a Girona? Quines són les diferències principals?
B i S- La regió del Gers és molt rural i per tant no té res a veure amb Girona. Hi ha molt poca animació, els pares han d'agafar molt el cotxe i els nens estan poc acostumats a sortir i a fer activitats fora de l'institut. El que va sorprendre molt als alumnes era que les cases eren molt grans i sovint hi havia animals (sobretot ànecs, perquè és la regió del foie). Una altra gran diferència són els horaris, tot es fa més aviat que aquí.
Ju- Sí, al menys la família que em va tocar a mi. La majoria viu molt lluny de l’institut, és a dir de Lectoure, triguen entre 30-45 minuts a arribar-hi. Són molt religiosos i els horaris són molt diferents, s’aixequen molt aviat pel fet de que viuen lluny de l’institut i també dinen i sopen molt aviat.
J- S’assemblen bastant a nosaltres, l’únic que viuen al camp i s’aixequen molt aviat.
C- La meva família era normal, però algunes diferències hi havia com el menjar, els horaris o els seus costums diaris.
- Us heu portat bé amb els vostres corresponents? Hi ha hagut algun malentès?
Ju- Sí, ens hem portat bé.
J- Si, tot ha anat bé i no hi ha hagut cap malentès.
C- Quan va venir a Girona era molt maca, però quan vaig anar a França anava una mica de guai i això no m’agradava però res important.
- Què és el que us ha agradat més del viatge? I el que menys?
B i S- El que més, el bon ambient general i la bona relació dels alumnes amb els seus « correspondants » i l'acollida de les famílies. Tant allà com aquí, els alumnes s'han sentit molt ben acollits. De fet, cada any passa que hi ha alumnes que continuen l'intercanvi a l'estiu, cosa que vol dir que hi han estat molt bé. I evidentment, el fet que els alumnes hagin pogut parlar en francès i aprendre moltíssim. El que menys potser és el clima, mai fa el sol que fa aquí.
Ju- El que m’ha agradat més és que és una experiència nova, he conegut molta gent tant francesos com catalans, i he pogut millorar una mica el meu francès.
J- El que més m’ha agradat ha sigut ser al camp, veure animals, i la primera nit que quasi tots els catalans de quart vam anar a jugar al paintball, però de làser. El que menys, han sigut els viatges amb bus perquè eren molt llargs, però valien la pena.
C- El que més m’ha agradat ha sigut la bona relació que hem tingut amb alguns catalans de batxillerat, conèixer nous pobles on no hi havia estat com Toulouse o Condom, i millorar la parla de l’idioma. El que menys m’ha agradat va ser una visita a un poble que va ser molt avorrida.
- Quina activitat us ha semblat la més divertida?
B i S- A nosaltres, creiem que als alumnes també, el « dia medieval ». Vam visitar un poblet fortificat i després ens van fer una demostració d'armes medievals, que vam poder provar. També ens va impressionar la visita a una granja d'ànecs, on ens van ensenyar com alimentaven els animals per fer el foie.
Ju- La visita a Toulouse em va agradar molt.
J- A mi també m’ha agradat molt la visita a Toulouse, perquè ens van deixar anar per lliure i hi havia moltes coses per veure.
C- El « dia medieval » també va estar bé ja que alguns alumnes van volar, i d’altres van ser uns hamsters.... (si heu vist les fotos ho entendreu). Però Toulouse va ser el millor, perquè ens van deixar estona lliure per visitar la ciutat.
- Com era la seva manera de viure en l’àmbit familiar?
B i S- Hi ha moltes diferències. El que més sorprèn és el tracte entre alumnes i professors, que allà és molt més distant. Els alumnes tracten als profes de vostè i no seuen fins que el profe arriba. Als passadissos hi ha més silenci. De fet, tot és molt més silenciós que aquí, tant a l'institut com a fora. Una altra cosa és que, com que molts alumnes vénen de fora, a l'institut hi ha un internat i un menjador. De fet, dues alumnes, la Vadel i la Carolina, es van allotjar a l'internat.
Ju- El pare sempre estava treballant i el veia molt poc, però la manera de viure era una mica semblant a la nostra, el més diferent és que vivien en una casa de pagès molt vella on hi havia animals i tenien una incovadora al menjador.
J- El seu pare treballava tota la setmana a Toulouse i només venia els caps de setmana, la major part del temps la vaig passar amb ell, la seva mare i la seva germana. Tenien un jardí molt gran i vam anar molt a una pista de bàsquet que tenien els seus veïns.
C- Els pares treballen tot el dia, viuen en mig del camp, amb la casa dels seus avis al costat i tenen un jardí molt gran, amb piscina a la casa dels avis.
- Què en penseu del seu institut? Hi ha alguna diferència amb el sistema d’aquí?
Ju- El seu institut era gran i la cantine (menjador) estava molt bé. El dilluns, els catalans vam assistir a les classes, i les dos primeres hores duraven 1h i mitja. L’horari era bastant diferent.
J- És un institut molt gran que té un internat perquè alguns alumnes viuen allà.
El dia que hi vam assistir va ser estrany perquè tenen uns horaris molt diferents dels nostres, i vam fer patis molt grans, un per menjar i a l’altre vam anar a fer una volta pel poble que va durar com una hora.
C- El nivell a les classes d'espanyol o anglès era molt baix, els horaris diferents i el menjador de l’institut també era molt diferent al del nostre.
- Hi ha alguna anècdota que pugueu explicar?
B i S- La cabra de la demostració general ens va fer molta gràcia, es va salvar de l'atac de les armes, i l'atac de riure de la Sandrine. Ningú va entendre per què, però plorava de riure i no ens ho podia explicar.
J- El meu “corres” com diuen ells, tenia dos burros i els ensenyava a fer circuits com a agility amb gossos, va ser molt divertit i jo també vaig provar de fer-ho. Un dia vam anar a veure'ls i ells van començar a saltar i fer sorolls. Era perquè portava la roba d’un color molt estrident.
C- Quan estàvem a Toulouse, a la plaça del Capitolium hi havia dos persones ballant demanant diners, amb la Vadel vam decidir imitar-los i havia gent que ens mirava, vam riure moltíssim.
- Si poguéssiu, tornaríeu a repetir l’experiència?
B i S- Clar. I de fet, la repetim cada any. És el sisè any que fem intercanvis amb França (abans amb d'altres instituts) i és una experiència que no es pot deixar passar.
Ju- Sí.
J- Sí, sense pensar-m’ho.
C- Sí.
13.Creieu que els vostres alumnes han millorat el seu francès ?
Es nota molt ! Sobretot en la seguretat que adquireixen per parlar. Aprenen coses que a classe els costa i en canvi allà, en un parell de dies ja ho fan servir sense adonar-se'n.
També aprenen a reaccionar sense haver de pensar tant i es deixen anar més que a classe.
Quan tornem a classe després de l'intercanvi, es nota molt la millora.
14.Com a professores, per què recomaneu als vostres alumnes fer aquest intercanvi ?
Recomanem aquest i qualsevol altre, perquè viatjar és essencial per aprendre, no només la llengua, sinó moltes coses sobre nosaltres mateixos. Ens trobem en situacions noves, ens hem d'adaptar i coneixem altres persones.
De fet, no trobem que tingui cap sentit aprendre una llengua sense anar al país on es parla i conèixer la gent que la parla. La llengua està lligada a la cultura d'un poble i per parlar-la bé, hem de viatjar al lloc on es parla.
Laura Sánchez i Laura Ramiro 4t B
És una entrevista interessant. M'agrada veure que l'intercanvi ha sigut una bona experiència en general, i espero que se'n vagin fent més.
ResponElimina