ENTREVISTA: INTERCANVI FRANÇA 2015

Foto de grup d'alguns alumnes de l'intercanvi

La setmana del 20 al 27 de març alguns alumnes de l’optativa de francès i del Batxibac van fer un intercanvi amb alguns dels alumnes  d’un institut del poble francès de Lectoure. Per fer conèixer aquesta experiència hem decidit entrevistar-los i que ens ho expliquin de primera mà. Hem entrevistat les professores Begoña Cortina i Sandrine Doucinet, i els alumnes participants de l'intercanvi Júlia Miquel, Joaquin Ciancio i Carla Jou.

1. Què us ha semblat l’estada a França?

Begoña i Sandrine- Molt positiva. Ja fa temps que anem al mateix institut a França i de moment sempre ha anat molt i molt bé. Home, sempre patim una mica per si passa alguna cosa però sempre sol anar bé. Per sort, el comportament i l'actitud dels alumnes sempre són boníssims.

         Ju(Júlia)- M’ha agradat molt i l’any que ve m’agradaria  repetir.

J(Joaquin)- M'ho vaig passar molt bé, i penso que és una experiència que tothom hauria de fer.

C(Carla)- Molt bé, millores l’idioma i a més a més coneixes a gent nova i tens l’oportunitat d’anar a diferents llocs.

2. Heu sabut mantenir una conversa en francès? Algun cop us costava comunicar-vos?

Ju- Al principi em costava bastant però al final ja vaig acabar mantenint converses en francès.

J- Jo pensava que els entendria molt menys. Al final sí que vaig mantenir converses en francès tot i que em costava.

C- Al començament fa una miqueta de vergonya per l’accent i això però després ja està i pots parlar amb més normalitat.

3. Creieu que l’intercanvi us ha ajudat a millorar el vostre nivell de francès? Quines són les paraules o expressions que més vau utilitzar?

Ju- Sí, sobretot m’ha ajudat a millorar la comprensió oral i l’accent. “J’ai assez mangé”.

J- Definitivament si, ha sigut poc temps, però crec que he pogut aprendre bastant pel que fa a comprensió oral a més d'aprendre paraules i expressions que no aprendríem a l'institut. “On y va?” “melange”.

C- Sí, ara és més fàcil entendre la parla i també conec expressions que no sabia. “Ah bon!?”

4. Què és el que destacaries del poble Lectoure?

B i S- És un poble molt petit i tranquil, molt maco. Però de fet, molt pocs alumnes vivien a Lectoure. Estaven en cases al camp o en poblets més petits.

La gent és molt amable i generosa.

Ju- Sincerament res, és molt petit i no hi ha gaire cosa per veure. Tot i que em va sobtar molt que a un poble tan petit hi haguessin aigües termals.

J- No ho sé, quan érem allà vam anar a veure uns trossos de muralla i la catedral. En general és un poble petit amb un carrer principal on hi ha totes les botigues.

C- La piscina, hi havia una piscina que semblava estar bé, però en aquell moment l'aigua era verda i no gaire neta.

5. És molt diferent la gent i els costums en comparació a Girona? Quines són les diferències principals?

B i S- La regió del Gers és molt rural i per tant no té res a veure amb Girona. Hi ha molt poca animació, els pares han d'agafar molt el cotxe i els nens estan poc acostumats a sortir i a fer activitats fora de l'institut. El que va sorprendre molt als alumnes era que les cases eren molt grans i sovint hi havia animals (sobretot ànecs, perquè és la regió del foie). Una altra gran diferència són els horaris, tot es fa més aviat que aquí.

Ju- Sí, al menys la família que em va tocar a mi. La majoria viu molt lluny de l’institut, és a dir de Lectoure, triguen entre 30-45 minuts a arribar-hi. Són molt religiosos i els horaris són molt diferents, s’aixequen molt aviat pel fet de que viuen lluny de l’institut i també dinen i sopen molt aviat.

J- S’assemblen bastant a nosaltres, l’únic que viuen al camp i s’aixequen molt aviat.

C- La meva família era normal, però algunes diferències hi havia com el menjar, els horaris o els seus costums diaris.

6. Us heu portat bé amb els vostres corresponents? Hi ha hagut algun malentès?

Ju- Sí, ens hem portat bé.

J- Si, tot ha anat bé i no hi ha hagut cap malentès.

C- Quan va venir a Girona era molt maca, però quan vaig anar a França anava una mica de guai i això no m’agradava però res important.

7. Què és el que us ha agradat més del viatge? I el que menys?

B i S- El que més, el bon ambient general i la bona relació dels alumnes amb els seus « correspondants » i l'acollida de les famílies. Tant allà com aquí, els alumnes s'han sentit molt ben acollits. De fet, cada any passa que hi ha alumnes que continuen l'intercanvi a l'estiu, cosa que vol dir que hi han estat molt bé.         I evidentment, el fet que els alumnes hagin pogut parlar en francès i aprendre moltíssim. El que menys potser és el clima, mai fa el sol que fa aquí.

Ju- El que m’ha agradat més és que és una experiència nova, he conegut molta gent tant francesos com catalans, i he pogut millorar una mica el meu francès.

J- El que més m’ha agradat ha sigut ser al camp, veure animals, i la primera nit que quasi tots els catalans de quart vam anar a jugar al paintball, però de làser. El que menys, han sigut els viatges amb bus perquè eren molt llargs, però valien la pena.

C- El que més m’ha agradat ha sigut la bona relació que hem tingut amb alguns catalans de batxillerat, conèixer nous pobles on no hi havia estat com Toulouse o Condom, i millorar la parla de l’idioma. El que menys m’ha agradat va ser una visita a un poble que va ser molt avorrida.

8. Quina activitat us ha semblat la més divertida?

B i S- A nosaltres, creiem que als alumnes també, el « dia medieval ». Vam visitar un poblet fortificat i després ens van fer una demostració d'armes medievals, que vam poder provar. També ens va impressionar la visita a una granja d'ànecs, on ens van ensenyar com alimentaven els animals per fer el foie.

Ju- La visita a Toulouse em va agradar molt.

J- A mi també m’ha agradat molt la visita a Toulouse, perquè ens van deixar anar per lliure i hi havia moltes coses per veure.

C- El « dia medieval » també va estar bé ja que alguns alumnes van volar, i d’altres van ser uns hamsters.... (si heu vist les fotos ho entendreu). Però Toulouse va ser el millor, perquè ens van deixar estona lliure per visitar la ciutat.

9. Com era la seva manera de viure en l’àmbit familiar?

B i S- Hi ha moltes diferències. El que més sorprèn és el tracte entre alumnes i professors, que allà és molt més distant. Els alumnes tracten als profes de vostè i no seuen fins que el profe arriba. Als passadissos hi ha més silenci. De fet, tot és molt més silenciós que aquí, tant a l'institut com a fora. Una altra cosa és que, com que molts alumnes vénen de fora, a l'institut hi ha un internat i un menjador. De fet, dues alumnes, la Vadel i la Carolina, es van allotjar a l'internat.

Ju- El pare sempre estava treballant i el veia molt poc, però la manera de viure era una mica semblant a la nostra, el més diferent és que vivien en una casa de pagès molt vella on hi havia animals i tenien una incovadora al menjador.

J- El seu pare treballava tota la setmana a Toulouse i només venia els caps de setmana, la major part del temps la vaig passar amb ell, la seva mare i la seva germana. Tenien un jardí molt gran i vam anar molt a una pista de bàsquet que tenien els seus veïns.

C- Els pares treballen tot el dia, viuen en mig del camp, amb la casa dels seus avis al costat i tenen un jardí molt gran, amb piscina a la casa dels avis.

10. Què en penseu del seu institut? Hi ha alguna diferència amb el sistema d’aquí?

Ju- El seu institut era gran i la cantine (menjador) estava molt bé. El dilluns, els catalans vam assistir a les classes, i les dos primeres hores duraven 1h i mitja. L’horari era bastant diferent.

J- És un institut molt gran que té un internat perquè alguns alumnes viuen allà.

El dia que hi vam assistir va ser estrany perquè tenen uns horaris molt diferents dels nostres, i vam fer patis molt grans, un per menjar i a l’altre vam anar a fer una volta pel poble que va durar com una hora.

C- El nivell a les classes d'espanyol o anglès era molt baix, els horaris diferents i el menjador de l’institut també era molt diferent al del nostre.

11. Hi ha alguna anècdota que pugueu explicar?

B i S- La cabra de la demostració general ens va fer molta gràcia, es va salvar de l'atac de les armes, i l'atac de riure de la Sandrine. Ningú va entendre per què, però plorava de riure i no ens ho podia explicar.

J- El meu “corres” com diuen ells, tenia dos burros i els ensenyava a fer circuits com a agility amb gossos, va ser molt divertit i jo també vaig provar de fer-ho. Un dia vam anar a veure'ls i ells van començar a saltar i fer sorolls. Era perquè portava la roba d’un color molt estrident.

C- Quan estàvem a Toulouse, a la plaça del Capitolium hi havia dos persones ballant demanant diners, amb la Vadel vam decidir imitar-los i havia gent que ens mirava, vam riure moltíssim.  

12. Si poguéssiu, tornaríeu a repetir l’experiència?

B i S- Clar. I de fet, la repetim cada any. És el sisè any que fem intercanvis amb França (abans amb d'altres instituts) i és una experiència que no es pot deixar passar.

Ju- Sí.

J- Sí, sense pensar-m’ho.

C- Sí.

13.Creieu que els vostres alumnes han millorat el seu francès ?

Es nota molt ! Sobretot en la seguretat que adquireixen per parlar. Aprenen coses que a classe els costa i en canvi allà, en un parell de dies ja ho fan servir sense adonar-se'n.

També aprenen a reaccionar sense haver de pensar tant i es deixen anar més que a classe.

Quan tornem a classe després de l'intercanvi, es nota molt la millora.

14.Com a professores, per què recomaneu als vostres alumnes fer aquest intercanvi ?

Recomanem aquest i qualsevol altre, perquè viatjar és essencial per aprendre, no només la llengua, sinó moltes coses sobre nosaltres mateixos. Ens trobem en situacions noves, ens hem d'adaptar i coneixem altres persones.

De fet, no trobem que tingui cap sentit aprendre una llengua sense anar al país on es parla i conèixer la gent que la parla. La llengua està lligada a la cultura d'un poble i per parlar-la bé, hem de viatjar al lloc on es parla.

Laura Sánchez i Laura Ramiro 4t B