Paratge de Tudela a Cap de Creus
Com explicar com et sents quan et creus perdut entre paisatges inspiradors. El vent acompanya les idees, i els pensaments es purifiquen en un ambient plàcid i natural.
La ment divaga en records absurds i nostàlgics que comencem a compartir amb els nostres nous companys. Aquells qui juntament formaran, més tard, el cóctel perfecte de coneixements i opinions.
Una mescla perfecta, proporcionada i equitativa.
L’art de Dalí plasmat en un paisatge, som a l’estudi del mestre, admirant en viu la seva obra. Veiem el seu deliri amb els nostres ulls, sentim el que sentia, notem el que notava. Jutjant a cada moviment, cada sensació per comparar-ho amb l’art i la bellesa de l’inimaginable.
Grans camins s’enllacen i es complementen per aconseguir un mateix objectiu.
Quan temem quelcom, recorrem a qui sigui per sortir-nos-en, sense fixar-nos en diferències o defectes, centrant-nos en una única meta.
Jordi Tomàs, Ingrid Cortés, Emma Cunill, Euya Fernández i Esther Gil
1r Batxillerat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada