Entrevista a Mariona Colomer
Introducció:
En aquesta ocasió tindrem l’oportunitat d’entrevistar a
la Mariona Colomer, professora de l’INS Santiago Sobrequés des de l’any 2009.
1.-Quina és la teva formació
professional?
La meva formació és molt diversa, però la més
destacable són les dues carreres que vaig estudiar: Filologia Hispànica,
Filologia Catalana i un Postgrau en estratègies d’aprenentatge.
2.-Com maneges la disciplina
a classe?
A l’hora de treballar amb adolescents, és molt
important mostrar-se amb una certa autoritat, per què els alumnes no és confiïn
i no et perdin el respecte. Si un alumne no es comporta correctament es prenen
mesures com les incidències o l’expulsió de l’aula.
3.-Perquè vas triar ser
professora?
Des que era molt petita ja jugava amb les meves nines
i el meu germà a fer de professora i a explicar-los la lliçó. Ho vaig tenir
molt clar a l’hora de triar ja que és la meva vocació. M’agrada
molt la meva feina.
4.-Tens anècdotes que
t’hagin passat a l’institut i encara recordis?
Una de les dues anècdotes que em van fer molta gràcia
i encara recordo són…
Fa un parell d’anys, corregint les llibretes de
llengua castellana, un alumne se’m va queixar de la nota que li vaig posar.Ell
no tenia la llibreta presentable com per posar-li una bona nota, i tot seguit
em va preguntar si escoltava Ràdio Flaixbac,el Bac Up, i jo li vaig respondre
que no coneixia aquest programa; aleshores ell em va dir que l’escoltés aquella
mateixa nit, que em trobaria una sorpresa.
En arribar a casa, vaig escoltar-lo. Era increïble!
El meu alumne, explicava que la seva professora de
castellà, li havia posat mala nota a la llibreta i demanava que li aproves. Al
dia següent tota la classe parlava del Bac Up. Per cert, no va aprovar la
llibreta fins al trimestre següent.
Una altra anècdota que recordo molt especialment per
Nadal és la següent:
Prop d’aquestes dates, quan jo em trobava fent classes
als alumnes de la meva tutoria (un curs bastant difícil), els vaig dir
que n’estava tipa del seu comportament i que aquelles festes nadalenques hauria
de menjar “torró de la paciència” per tal de recuperar-me…
EL dia que vaig repartir les notes trimestrals, abans
de començar les festes, un alumne em va regalar un “torró de la paciència”. Era
aquell típic de Nadal: dur d’ametlles, boníssim… i des d’aquell dia, a casa
meva, aquell torró s’anomena així. Els meus fills diuen: “Mama, compraràs torró
de la paciència?“.
I jo els responc: “Sí, perquè amb vosaltres també
n’haig de tenir de paciència”...
La veritat és que els encanta; a casa ens agrada a
tots.
5.-Què és el més complicat i
el més gratificant d'aquesta professió?
El més complicat és reconduir aquells alumnes
desmotivats que no volen estudiar ,i ajudar-los perquè es motivin i es puguin
treure el graduat.
També és complicat transmetre bons valors a aquells
alumnes a qui els manquen.
El més gratificant és transmetre els coneixements que
una persona sap i comprovar com els alumnes van aprenent tot allò que tu els
has ensenyat. Comprovar els fruïts d’allò que tu has transmès.
6.-Quin ha estat el millor
aprenentatge al llarg de la teva carrera?
El millor aprenentatge és l’experiència que vas
acumulant per poder millorar cada cop més en la forma d’ensenyar; la manera en
què resols els problemes cotidians del dia a dia. Si un no estudïa i no
s’esforça no s’en surt. Dues de les frases que jo repeteixo constantment als
meus alumnes són:”Quién la sigue la consigue”; però sobretot els dic:”¡Contra
la pereza un buen bastón!”, ja que per poca cosa que hagin de fer es queixen
ràpidament.
7.-Quina ha estat la major
satisfacció que has tingut com a professora?
Aquesta pregunta la podríem lligar una mica amb
l’anterior: Cal transmetre bons valors als alumnes, animar-los a tirar
endavant.
El que també m’agrada molt és trobar-me alumnes de fa
anys al carrer, que m’expliquin el que fan, a què es volen dedicar i/o ja es
dediquen...
M’agrada que els meus alumnes em tinguin apreci.
8.-Canviaries alguna cosa
del sistema educatiu del país?
Ho canviaria quasi tot. Penso que és un error posar en
el mateix “pack” els alumnes que volen estudiar i els que no. Un institut NO
pot ser una guarderia; és quelcom molt més seriós.
9.-On més has treballat?
He treballat a dues escoles privades i sis instituts
públics.
10.-Quines aficions tens?
M’encanta cuinar, especialment les postres, potser per
això sóc tan llaminera…
Un secret: M’encanta la nata!
M’agrada fer labors, tocar una mica el piano (encara
que no tinc massa temps i l’he oblidat molt), llegir…
11.-Quines pel·lícules
t’agraden?
M’agraden molt les històriques, les d’acció i les
d’intriga. També m’agraden les comèdies romàntiques.
-Llibres?
Van una mica lligats amb les pel·lícules que m’agraden: acció i intriga
especialment. Actualment estic llegint El conte número tretze de Diane
Setterfield.
-Música? M’agrada molt la música clàssica i la música ambiental que reprodueix bandes sonores musicals de pel·lícules… M’encanta la música ambiental acompanyada pel famós pianista Richard Clayderman, també escolto cançons de Celine Dion, ABBA, Elton Johon, Bruce Springsteen… i de més actuals com La oreja de Van Gogh, Malú, Coldplay...En fi, la música, en general, m’agrada variada. Ep! I fins i tot m’agrada en Julio Iglesias, encara que tu potser no saps gaire qui és...
Moltes gràcies per dedicar-nos el teu temps.
Maria Hidalgo i Joaquín Ciancio
La Mariona és una gran persona i té unes passions i aficions molt interessants les quals alguna també les comparteixo i d'altres m'agradaria començar-les.
ResponEliminaLa Mariona és una gran persona i una molt bona professora i es veu clarament a l'entrevista. Crec que per part dels redactors han fet un article molt treballat i molt bo.
ResponEliminaEstic d'acord amb els comentaris
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina