Aldarull

Entrevista a Mariona Colomer

Introducció:

En aquesta ocasió tindrem l’oportunitat d’entrevistar a la Mariona Colomer, professora de l’INS Santiago Sobrequés des de l’any 2009.

1.-Quina és la teva formació professional?

La meva formació és molt diversa, però la més destacable són les dues carreres que vaig estudiar: Filologia Hispànica, Filologia Catalana i un Postgrau en estratègies d’aprenentatge.

2.-Com maneges la disciplina a classe?

A l’hora de treballar amb adolescents, és molt important mostrar-se amb una certa autoritat, per què els alumnes no és confiïn i no et perdin el respecte. Si un alumne no es comporta correctament es prenen mesures com les incidències o l’expulsió de l’aula.

3.-Perquè vas triar ser professora?

Des que era molt petita ja jugava amb les meves nines i el meu germà a fer de professora i a explicar-los la lliçó. Ho vaig tenir molt clar a l’hora de triar ja que és la meva vocació. M’agrada molt la meva feina.

4.-Tens anècdotes que t’hagin passat a l’institut i encara recordis?

Una de les dues anècdotes que em van fer molta gràcia i encara recordo són…

Fa un parell d’anys, corregint les llibretes de llengua castellana, un alumne se’m va queixar de la nota que li vaig posar.Ell no tenia la llibreta presentable com per posar-li una bona nota, i tot seguit em va preguntar si escoltava Ràdio Flaixbac,el Bac Up, i jo li vaig respondre que no coneixia aquest programa; aleshores ell em va dir que l’escoltés aquella mateixa nit, que em trobaria una sorpresa.

En arribar a casa, vaig escoltar-lo. Era increïble!

El meu alumne, explicava que la seva professora de castellà, li havia posat mala nota a la llibreta i demanava que li aproves. Al dia següent tota la classe parlava del Bac Up. Per cert, no va aprovar la llibreta fins al trimestre següent.

Una altra anècdota que recordo molt especialment per Nadal és la següent:

Prop d’aquestes dates, quan jo em trobava fent classes als alumnes de la meva tutoria (un curs bastant difícil),  els vaig dir que n’estava tipa del seu comportament i que aquelles festes nadalenques hauria de menjar “torró de la paciència” per tal de recuperar-me…

EL dia que vaig repartir les notes trimestrals, abans de començar les festes, un alumne em va regalar un “torró de la paciència”. Era aquell típic de Nadal: dur d’ametlles, boníssim… i des d’aquell dia, a casa meva, aquell torró s’anomena així. Els meus fills diuen: “Mama, compraràs torró de la paciència?“.

I jo els responc: “Sí, perquè amb vosaltres també n’haig de tenir de paciència”...

La veritat és que els encanta; a casa ens agrada a tots.

5.-Què és el més complicat i el més gratificant d'aquesta professió?

El més complicat és reconduir aquells alumnes desmotivats que no volen estudiar ,i ajudar-los perquè es motivin i es puguin treure el graduat.

També és complicat transmetre bons valors a aquells alumnes a qui els manquen.

El més gratificant és transmetre els coneixements que una persona sap i comprovar com els alumnes van aprenent tot allò que tu els has ensenyat. Comprovar els fruïts d’allò que tu has transmès.

6.-Quin ha estat el millor aprenentatge al llarg de la teva carrera?

El millor aprenentatge és l’experiència que vas acumulant per poder millorar cada cop més en la forma d’ensenyar; la manera en què resols els problemes cotidians del dia a dia. Si un no estudïa i no s’esforça no s’en surt. Dues de les frases que jo repeteixo constantment als meus alumnes són:”Quién la sigue la consigue”; però sobretot els dic:”¡Contra la pereza un buen bastón!”, ja que per poca cosa que hagin de fer es queixen ràpidament. 

7.-Quina ha estat la major satisfacció que has tingut com a professora?

Aquesta pregunta la podríem lligar una mica amb l’anterior: Cal transmetre bons valors als alumnes, animar-los a tirar endavant.

El que també m’agrada molt és trobar-me alumnes de fa anys al carrer, que m’expliquin el que fan, a què es volen dedicar i/o ja es dediquen...

M’agrada que els meus alumnes em tinguin apreci.

8.-Canviaries alguna cosa del sistema educatiu del país?

Ho canviaria quasi tot. Penso que és un error posar en el mateix “pack” els alumnes que volen estudiar i els que no. Un institut NO pot ser una guarderia; és quelcom molt més seriós.

9.-On més has treballat?

He treballat a dues escoles privades i sis instituts públics.

10.-Quines aficions tens?

M’encanta cuinar, especialment les postres, potser per això sóc tan llaminera…

Un secret: M’encanta la nata!

M’agrada fer labors, tocar una mica el piano (encara que no tinc massa temps i l’he oblidat molt), llegir…

11.-Quines pel·lícules t’agraden?

M’agraden molt les històriques, les d’acció i les d’intriga. També m’agraden les comèdies romàntiques.

-Llibres?  Van una mica lligats amb les pel·lícules que m’agraden: acció i intriga especialment. Actualment estic llegint El conte número tretze de Diane Setterfield.

-Música? M’agrada molt la música clàssica i la música ambiental que reprodueix bandes sonores musicals de pel·lícules… M’encanta la música ambiental acompanyada pel famós pianista Richard Clayderman, també escolto cançons de Celine Dion, ABBA, Elton Johon, Bruce Springsteen… i de més actuals com La oreja de Van Gogh, Malú, Coldplay...En fi, la música, en general, m’agrada variada. Ep! I fins i tot m’agrada en Julio Iglesias, encara que tu potser no saps gaire qui és...
                                                              
                
Moltes gràcies per dedicar-nos el teu temps.

 Maria Hidalgo i  Joaquín Ciancio