LES LLAMINADURES

Tothom ha tastat en algun moment les llaminadures, però poca gent sap com es fan.

Una de les coses que més ens ha impactat ha estat la seva fabricació i els ingredients que es necessiten per preparar-les.

Per fer les llaminadures es necessita gelatina que s'obté de l'ebullició de cartílags, ossos i pell d'origen animal. Aquesta barreja es tritura i posteriorment es deixa assecar fins que es converteix en una pols blanca a la qual se li afegeix colorant i aromes.

Els ingredients que es necessiten són: sucres, xarops de glucosa, pells d'animals, cartílags, pectines, oli vegetal, cera d'abella i midons.

Quan encara no s'utilitzaven aquests ingredients per fer llaminadures, la gent feia els dolços amb polpa de fruita, amb cereals i amb mel. L'ús de sucre per a les llaminadures va ser descobert a l'Índia, on es va produir per primera vegada sucre sòlid. Només fins a 1850 va començar la producció industrial de caramels, als Estats Units. Una de les diferents tècniques que s'utilitzaven per preparar-les era fer-les amb vi, però van haver de canviar-la a causa del fet que els menors no podien prendre alcohol.

Les llaminadures van néixer arran de la necessitat de l'home per trobar un aliment lleuger que servís de suport per als seus llargs viatges, una mica petit, lleuger però que a més li proporcionés energia. També està íntimament lligat al descobriment del dolç.

Hem trobat unes quantes curiositats que ens han cridat l'atenció: la primera és d'on ve el nom del caramel. Va ser precisament en descobrir la canya de sucre en la conquesta del continent americà, quan els europeus la van denominar, en llatí, canna melis ("canya de mel"). Aquesta és l'arrel etimològica del nostre caramel, la segona curiositat és que és gasten 100.000.000.000 de dòlars el món en llaminadures per any.

Una altra curiositat és que la llaminadura d'osset més gran del món pesa 2.250 grams, té 20 centímetres, 12.600 calories i la mida de 1.600 ossets comuns.

El xiclet prové d'una tradició indígena mexicana. Els maies mastegaven la saba d'un arbre conegut com a "chiclero", d'aquí el nom comú del producte.

I l'última informació que us proporcionem  és que la gelatina d'origen animal, no té cap conservant, és molt natural, però com que li afegeixen sucres i colorants per fer les llaminadures, perd tot el que tenia de sana.

Hem decidit fer el text explicatiu sobre les llaminadures, ja que és un tema que ens ha interessat força ja que ens ha fet conscients de conèixer els aliments que ens mengem.

Duna Garcia i Nora Del Moral