Els alumnes en un moment de la xerrada |
Després
de l’accident, no tenia mobilitat, no se sentia els braços ni les
cames,no podia anar sol a lavabo, tampoc tenia equilibri, ni
relacions sexuals i va haver de deixar de jugar a bàsquet.
En
aquella època no hi havia tantes coses adaptades, i ell les trobava
a faltar, per exemple unes barres al lavabo, les rampes per pujar,
però el fet d’haver-se d’espavilar, va fer que pogués anar a
tot arreu sense ajuda perquè no sempre trobem adaptacions a
minusvalies com la seva. Poc a poc ha anat millorant, ja ha agafat
força als braços, sap anar sol al lavabo, pot tenir relacions
sexuals i fins i tot jugar a bàsquet…
En
Carles és avui un bon jugador de bàsquet en cadira de rodes i
això és el que ens va venir a explicar.
Hi
ha diferents tipus de cadires de rodes, les de carrer i les de jugar
a bàsquet. Dins de les de bàsquet hi ha també diferències segons
les posicions dels jugadors: les dels bases, alers,
escoltes i pivots. Ens va explicar també que per jugar a
bàsquet s’havien de lligar amb un cinturó a la cadira i que un
moment difícil per ells és quan cauen, han de fer molta força i
impuls per no fer-se mal al cap.
Alumnes de tercer jugant a bàsquet sobre rodes |
No és tan fàcil viure només amb la força i la mobilitat de les mans, però en Carles va triar ser valent i tirar endavant.
Alba Amaya
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminael dia que va vindre en carles va ser un gran dia perque ens va ensenyar el que diu el text que pasi el que pasi has de continuar cap endevant
ResponElimina