UAP 2016

A quart ens fan escollir algunes optatives trimestrals nosaltres, vam triar la de música, ja que la música sempre ens ha agradat. De seguida la Neus ens va comunicar que participaríem en una cantata que ja feia anys que es feia, la UAP, un musical solidari que tenia molt d’èxit.D’entrada ja ens imaginàvem com era perquè en algun altre curs d’ESO hi havíem anat com a espectadors, i per tant, la idea ens agradava i ens feia gràcia. Ara hi podríem participar activament i veure-­ho des de l’altre costat.

Així va ser quan durant els tres últims mesos de l’any vam començar a assajar amb les cançons. Moltes eren melodies i lletres ben conegudes, i no va ser difícil que a tots i a totes ens agradés i hi poséssim il∙lusió. Vam trobar que era una tria moltencertada i que el resultat final ens quedaria molt bé.

A mida que el trimestre passava, anàvem construint una cantata on participen més de mil alumnes de diferents instituts i que al final es presentava en nou sessions, nosaltres en feíem dues. Van ser tres mesos implicats en aquest projecte UAP, i les melodies sen’svan repetint dia i dia en el cap, les teníem ben apreses. Un pas més va ser el tema d’afegir­hi la coreograrfia, de seguida ho vam aconseguir, i que els moviments sortissin sols.

Primer ens va fer una mica de vergonya, no estem acostumats a acompanyar les cançons amb coreografies, però a cada assaig ens vam sentir més segurs, i la vergonya va desaparèixer.

El trimestre va passar ràpid i va arribar el moment. Abans d’actuar teníem una mica de nervis però sabíem que tot sortiria bé, i sí, va quedar molt bé, crec que els creadors, pensadors i professors de l’espectacle en saben molt perquè amb poques coses es crea un ambient fantàstic i es transmet molt sentiment. De fet la música té això: si es canta amb il∙lusió, es transmet il∙lusió.

Al final la valoració de tot l’esforç per part de tothom crea molta satisfacció, ha valgut molt la pena, i després de l’última actuació n’hauríem fet més. Ens va donar molta energia. I els aplaudiments van ser molt llargs. Em va agradar molt participar a la UAP 2016.

Cada any la UAP tria un personatge heroic, valent...perque tracti l’obra, i l’any que vam participar el personatge va ser la Malala.

Història de Malala:

La Malala vol lluitar a favor de l'educació, una educació dominada per persones que es creuen tenir el dret de decidir. La Malala és una nena pakistanesa de 14 anys molt, molt valenta. Tant, que ha estat a punt de perdre la vida per defensar les seves idees. Viu a la Vall del Swat, al nord del país. Fa cinc anys, en aquesta zona van començar a manar els talibans, unes persones que entenen la religió musulmana de forma molt estricta. I què vol dir, això? Doncs que no volen que les dones estudiïn, per exemple. Per això van tancar les escoles per a nenes. Perquè allà, nens i nenes van a col∙les separats. Quan això va passar, la Malala tenia 11 anys, i l'últim dia de classe s'acomiadava de les seves amigues. Això li semblava molt injust. I es va posar a escriure un diari en la seva

llengua, l'urdú, on defensava que les nenes puguin anar a l'escola. Els textos que escrivia els van començar a publicar a la pàgina web de la BBC, una televisió molt important del Regne Unit. Quan els talibans van marxar, la Malala va tornar a l'escola. El nou govern pakistanès li va donar el primer Premi Nacional per la Pau per explicar totes les injustícies que havia viscut. Li van fer un munt d'entrevistes. Sortia a moltes teles. Es va fer famosa al seu país. I això que, d'una banda, era tan divertit, per l'altra, va fer que els talibans la coneguessin. Li van tirar un tret al cap, però suposem que gràcies a la seva valentia, es va salvar i va ser traslladada a Londres temporalment amb la seva

família.

Laura García Reixach i Laura Barneda