29 de febr. 2016

LA FELICITAT I ELS ADOLESCENTS

La formació és molt important pel desenvolupament d’un adolescent. Però segur que no tots estaríem d'acord en el contingut d'aquesta formació, en el que prioritzaríem: continguts, valors, actituds. Però el que si que és cert és que la gent vol ser feliç i com n'és d'important per a la salut mental i anímica de les persones.
La felicitat ens fa ser com som i fa que, en teoria, puguem dur a terme una vida agradable, però a vegades ens veiem afectats per la infelicitat. Això fa que no sempre tinguem ganes de fer coses, ja sigui estudiar o relacionar-nos amb els altres. Quan una persona no és feliç, es converteix en una altra de ben diferent, i és difícil que torni a ser com era abans.
Creiem que aquest tema és molt important i per això hem volgut fer un estudi sobre la felicitat i els adolescents, als alumnes de quart d’ESO, però en veure els resultats, vam pensar que canviarien molt si els que fessin el qüestionari fossin d’edats diferents. Finalment vam decidir passar la mateixa enquesta als professors de l’institut, i als alumnes de primer d’ESO i de BAT, i comparar-los.

Primer d’ESO:
Els resultats de primer ens van sobtar molt. En l’anàlisi ens hem basat en les dos últimes preguntes, que són les que realment importaven i més ens interessaven. Aquests van ser, en general, molt sincers. Ens va cridar l’atenció el fet que a l’última pregunta, en la que es demanava si eren feliços, la immensa majoria ens va respondre justificant per què sí o per què no. Alguns explicaven que tenien problemes a casa, que algú estava malalt o que un amic s’havia enfadat amb ell, tot i que també n’hi havia que explicaven que eren molt feliços perquè tenien molts amics i una família que els estima. En llegir-los, vam veure molta innocència i, d’alguna manera, ens va saber greu pensar que aquestes respostes canviarien radicalment d’un any per l’altre. Realment hi ha un canvi psicològic molt gran de primer a quart. També ens va agradar molt que més de la meitat dels enquestats diguessin que els agradava molt venir a l’institut, però també cal destacar que fer deures i exàmens no els entusiasma.


Professors:
Els enquestats van ser pocs però ens van servir per veure que amb el pas del temps la gent canvia molt la manera de pensar i de veure la vida. Es preocupen molt més per la salut, tant seva com la dels que els envolten. La majoria es declaren feliços, ja que no els falta de res i molts tenen una família i gent que els estima.
En conclusió, veiem que l’experiència fa que aprenguis a valorar certes coses que durant l’adolescència passen desapercebudes.
.
Primer de BAT:
Els de Batxillerat no eren ni de bon tros com ens els esperàvem. Imaginàvem veure uns adolescents avorrits fent un qüestionari avorrit amb preguntes avorrides. Per què tothom té una idea tan dolenta i generalitzada dels joves? Enlloc d’això, ens vam trobar amb unes respostes molt sinceres i madures. Segurament perquè els enquestats són persones madures i sinceres, malgrat que potser alguns adults només hi veuen un grapat d’hormonats que fan una lluita constant per veure qui és el més guai.
Des d’un punt de vista acadèmic, la immensa majoria són feliços perquè estudien el que volen i el que els agrada. Només dos respostes de tots els cursos (tots els primers de Batxillerat) van posar que l’amor (en general) els feia feliços. L’amor era present a l’hora de dir que els agradava sentir-se estimats o estimar la família i amics. També cal destacar algunes respostes molt xocants de gent que no és feliç o que no se sent bé amb ell mateix. Vam veure una necessitat molt forta de desfogar-se, d’explicar el  que senten, en més d’una persona. S’hi hauria de fer alguna cosa?
Molts adolescents acaben  amb greus depressions que afecten directament els resultats acadèmics i a la seva vida social.

Però, tornem al passat. A primer d’ESO, ningú no ens havia advertit mai que nosaltres podríem ser infeliços. Ningú ens va dir que no estimar-se és molt habitual i present en l’adolescència. Ningú va trobar la felicitat com a un tema suficientment interessant i important per parlar-nos-en. Tanmateix, ens van parlar de respectar els altres i per què és tan important. Però ara que arribem a quart i analitzem com ens sentim, ens preguntem: Qui em respectarà a mi si jo no em respecto?

Júlia Bagué i Carla Funes

9 comentaris: