8 de juny 2015

EL CAMÍ A L'ESCOLA

(Relat basat en “Els camins més perillosos per anar a l’escola”, documental que mostra les dificultats dels nens de països pobres per anar a l’escola)

La Yulissa es desperta, en una cabana situada en un punt remot de Nicaragua. No ha dormit gaire bé, perquè ha de dormir al terra. A la família són massa gent i no tenen prou diners per a poder comprar un matalàs per a la més petita de la família. Malgrat tot, es desperta amb ganes d’anar a l’escola, malgrat que el camí que haurà de seguir és dels més perillosos del món.
Després d’un esmorzar escàs, agafa una bossa i marxa, juntament amb les seves dues germanes. La mare les abraça i no les vol deixar anar, perquè no sap amb seguretat si tornaran.

Les nenes, que a tot estirar tenen nou anys, es dirigeixen cap al riu, on hi ha una canoa vella i pesant. La germana gran puja i observa, amb tristesa, que la canoa està plena d’aigua, com és habitual, degut als nombrosos forats que hi ha. Això fa que hagin d’estar un quart d’hora traient-la. Després de fer-ho, comencen a remar pel riu Escondido, que es troba al mig de la selva. Els espera una hora de perills.

Els minuts passen, i el riu va creixent. De moment sembla que tenen sort, perquè el temps acompanya. Malgrat tot, en una zona tropical com aquesta, no serà estrany si en qualsevol moment comença a ploure. La mala sort no tarda a arribar: un ruixat sorprèn les nenes a mig camí. La petita Yulissa comença a treure l’aigua que omple la canoa amb un recipient que porten sempre. Els llibres estan a punt de mullar-se, però la nena intenta evitar que això passi. Mentrestant, les altres dues germanes remen per intentar arribar el més aviat possible a l’escola.
Els perills, però, no s’acaben aquí. Quan surt l’arc de Sant Martí, surten també els animals perillosos que habiten a la selva. Dels arbres pengen serps verinoses, així que les germanes hi passen per sota amb la por al cos. Què passaria si una serp caigués a la canoa? No s’ho volen ni imaginar.
Després d’una hora remant i traient l’aigua que podria enfonsar la canoa, veuen el seu destí. Per a elles, l’escola és el millor lloc que hi ha. La Yulissa considera que estudiar la portarà a tenir èxit a la vida. Estudiar l’ajudarà a canviar el món.
Poc a poc, veuen la seva destinació més a prop, fins que arriben a terra ferma. Han passat moltes dificultats, però per sort no s’han hagut d’enfrontar a cap animal perillós. Les tres germanes baixen de la canoa, la lliguen amb dificultats i corren cap a aquell edifici que tan lluny es troba de casa seva.
La Yulissa veu de lluny la professora i somriu. Per a ella la felicitat és això: l’escola.





Aquest relat mostra que hem de valorar el fet que tenim l’escola a prop i no ens hem de queixar, perquè hi ha molts nens arreu del món que farien el que fos per poder estar en la nostra situació.

Ivet Cano Boada, 4t ESO B

6 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Tota la raó. Avui en dia ens queixem sempre de no voler estudiar sense ser conscients de la importància que té fer-ho i lo divertit que és. Tant de bo deixessim de queixar-nos per tot i ens posessim al lloc d'altres persones i saber les dificultats que tenen per obtenir el mateix que nosaltres.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Molt interessant, segur que no són les úniques...
    Molt bona deina, aquestes coses s'han de saber!

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina