Del 21 al 27 de febrer,
set alumnes de l’institut vam anar a Davos (ciutat de Suïssa) per participar en
una trobada de l’EEYP. Com que Davos és un lloc molt saludable, ja que es troba
als Alps, es va decidir que el tema general seria la salut. Alguns ja havien
participat altres vegades en aquest projecte, però per a altres era la primera
vegada i no sabíem amb què ens trobaríem.El dissabte 21, un cop vam arribar a Davos, ens vam adonar de la bellesa dels Alps, i és que vam tenir la sort d’anar a una ciutat on teníem les muntanyes nevades a dues passes de l’interna
El dia següent, va tocar
començar la feina. Després d’una presentació, ens vam posar per comitès i vam fer
algun joc per tal de trencar el gel. A cada comitè hi havia un alumne de cada país, com per exemple
Suïssa, Irlanda, Bèlgica, Alemanya, Holanda, Itàlia… Evidentment, la llengua
vehicular era l’anglès, però un anglès molt diferent del que aprenem a les aules:
l’anglès real. Els dies següents vam continuar amb el treball, que era fer una
resolució per intentar solucionar un tema. A vegades es feia difícil trobar
solucions per a segons què, però per sort , amb la cooperació de tots, acabàvem
trobant una via per resoldre-ho.
I, sense adonar-nos-en,
el gran dia va arribar: l’Assemblea General. Tots els participants, vestits de
manera molt formal, ens vam dirigir al lloc on es faria el congrés. Llavors,
cada comitè presentava la seva
resolució, a partir d’un discurs, i després de ser “atacats”, passàvem
al debat, segurament la part més interessant, ja que cada comitè podia dir el
que pensava d’aquella resolució.
Malgrat el que poden
pensar molts, no tot va ser feina. El primer dia hi va haver un sopar especial
amb menjar típic de cada país, vam fer un tour per la ciutat, vam anar a la
bolera o a la piscina… El que més em va agradar va ser que el dia de
l’Assemblea General ens van portar a sopar a un restaurant a dalt de la
muntanya, ja que va ser una experiència única.
He de dir que al
començament no va ser fàcil, sobretot perquè havíem d’utilitzar una llengua que
no parlem amb freqüència. Tot i això, aviat ens hi vam acostumar i l’últim dia
ja no volíem marxar, perquè havíem trobat la comoditat.
No sé si repetiré
aquesta experiència, però sí que tinc clar que m’ho vaig passar molt bé i vaig
conèixer molta gent. Us animo a tots a participar-hi, perquè no només
practiques l’anglès, sinó que viatges.
Ivet Cano Boada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada